L’Antaviana,
un dels nostres restaurants preferits a Figueres quan l’economia ens ho permet,
des d’aquest estiu disposa d’un menú a migdia de dimarts a divendres a 16 € que
ens facilita poder anar-hi més sovint.
Tant
la qualitat del local com la de la cuina ja van ser tractades en l'entrada
de febrer 2013. Ara volíem contrastar el menú diari.
La
rebuda, tractament, parament de la taula i servei, són els mateixos que en el
servei de carta. O sigui, excel·lent.
Per
a beure hem demanat aigua sense gas (Les Creus 0,5 L) i dues copes de vi blanc
Verd Albera de Martí Fabra de Sant Climent puntuat amb 88 punts en la guia
Peñin. Mentre esperem el menú que hem triat, ens serveixen uns bitxos fregits
al punt de sal (no picaven) com aperitiu i també unes llesques de pa.
El
menú que hem triat ha estat de primer “Musclos al vapor” (del sud de França) en
una bona quantitat, de grandària petita i mitjana però molt plens (perfectament
cuits al punt), salpimentats al final amb un rajolí d’oli d’oliva i pebre que
els hi confereixen un sabor molt característic, i “Ravioli de mascarpone i
alfàbrega” (8-10 peces) fets amb pasta fresca, una cara tradicional i l’altra
d’alfàbrega i farcits amb mascarpone. També hi havia una interesant “Amanida de
tomata cor de bou i ventresca de tonyina”.
Per
al segon hem demanat “Llucet fregit” amb dos llucets molt ben fregits, tres
rodanxes de patata sobre unes tires de carbassó a la planxa i “Bacallà amb
tomata” amb un bon tall de bacallà sense cap espina, una salsa de tomata i tres
rodanxes de patata al forn, tot prefecte de cocció. També hi havia “Estofat de
bou”.
De
postres hem triat “Pastís cruixent de xocalata negre”, amb pasta de full com a
base i unes quantes capes de xocolata, acompanyat d’un gelat de xocolata blanca
i “Préssec de vinya al moscatell” tallat molt petit en un bol amb moscatell,
deliciós. També hi havia “Iogurt d’ovella amb confitura”.
El
resultat del dinar ha estat esplèndid amb una molt bona relació qualitat/preu
en un espai magnífic. Molt recomanable.
6 setembre 2013
Avui hem llegit a La Vnguardia sota el títol:
Lindando con el Dalí
Antaviana, una cocina más que laudable | ANTAVIANA
Agost 2013
Avui hem llegit al diari El Punt-Avui la notícia de que l'actor Àlex Casanova està treballant com a cambrer a l'Antaviana fins el 31 d'agost. Podeu seguir la notícia publicada a:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/668617-cambrer-dexit.html
Febrer 2013
Contràriament als nostres principis de no comentar
restaurants amb un preu superior a 25 € per persona, potser algun cop us
conviden (i no heu de pagar vosaltres, quina sort) amb motiu d’un aniversari
(el meu cas) i us diuen que trieu un restaurant de Figueres. I no he dubtat l’Antaviana és la meva elecció. Pel
menjar, amb la seva filosofia de km-0 i slow food amb productes propers,
ecològics i de mercat, tot cuinat al moment. Pel lloc, ampliat i inaugurat
desembre 2012, amb unes característiques mediambientals i de bon gust, molt
remarcables. Per les persones que ho porten totalment identificades amb el
menjar i el lloc. Per la bona relació qualitat/preu, un dels principis d’aquest
blog. Llàstima que aniversari (d’edat) només hi ha un a l’any. Haurem d’inventar-nos
noves excuses per anar-hi. És un restaurant que hauríem de fomentar entre els
figuerencs per a que perduri molts anys.
El local ha estat dissenyat per l’arquitecta Rosa Cullell
amb la col·laboració del propietari i encarregat de la sala i també
interiorista i les aportacions en l’estructura del sostre d’un fuster de Roses
d’origen holandès amb grans coneixements del seu ofici que es passaven de
generació en generació a través dels compagnons. Un sostre de fusta,
espectacular, que cobreix un espai quasi triangular amb grans bigues d’avet alemany
mentre que les llates són d’avet francès, conformant una coberta descontaminant
de les partícules aèries en suspensió i per tant ajudant a la millora del medi
ambient.
En el disseny de la façana, aquesta s’ha mantingut,
incorporant detalls actuals, amb un gran efecte visual que, a més, permet veure
des del carrer l’interior, tant a nivell de planta baixa (zona de recepció i
bar) com de la planta pis (zona de menjador amb una barana de vidre
transparent) i l’escala d’acer que les uneix amb una xapa continua que conforma
l’esglaonat. Els criteris emprats respecten el mediambient amb criteris
sostenibles tant en la coberta (ja comentada) com en la pròpia estructura del
paviment del menjador amb panells autoportants de fusta amb revestiment de
parquet d’avet. L’acabat de parets és de pedra o maó ceràmic (ja existents) o
moderns panells de fusta lacada a mode de panellats però que en el seu interior
són portes “secretes” o prestatgeries.
Respecte a l’equipament del restaurant, les taules són de
roure massís, les quadrades amb un peu d’acer i les rodones amb un peu de
fusta. Són tant maques que els propietaris van decidir que no les volien tapar
amb un estovalles tradicionals i ho han fet amb uns camins de paper absorbent
per a dues persones amb tovallons de roba. L’efecte visual queda més lleuger i
actual, però no sabem si serà ben interpretat per un públic més tradicional.
Les cadires són de fusta i n’hi ha de diversos tipus, amb braços, sense braços,
etc. de comoditat suficient per les esperes dels diferents plats, doncs fan una
cuina slow food basada en la producció al moment de tots els plats. La
il·luminació és puntual a cada taula amb grans làmpades de peu (veureu el que
mengeu).
I ens porten la carta (no hi cap tipus de menú cap dia de la setmana, encara que ens comenten que estan estudiant establir un menú degustació curt i un de llarg). Al full de l’esquerra tot són mitges racions a mode de tapes (molt extensa, amb una tipologia molt variada) mentre que al full de la dreta s’indiquen els plats de manera tradicional, entrants, primers, carns, peixos i postres, molt més reduïda. A més de forma verbal, s’indiquen els plats del dia.
Un cop triem la nostra elecció (que comentem més
endavant) demanem aigua natural “Les Creus” i una copa de vi “Martí Fabra” de
Sant Climent de Sescebes recomanat per en Carles i ens porten un tall de pa de
pagès de Fortià i un aperitiu sorprenent, un “gelat de pa amb tomàquet i
cruixent de pernil ibèric”.
En quant a la primera part del dinar, la nostra tria
s’inclina per dos tapes: “ou ferrat de gallina de pagès amb tòfona negra”, un
ou ferrat en el seu punt de cocció (encara que arriba una mica fred) amb tòfona
negra laminada per sobre en gran quantitat i una “truita de bacallà” no gaire
feta (com a mi m’agrada), amb gran quantitat de verdures tallades molt petites
i el bacallà més gran com a element predominant. A més triem un “pop a la
galega” (sóc un entusiasta del pop que provo quasi bé sempre) molt tendre sobre
un fons de patates laminades i amb un molt bon preu.
Com a segon plat ens inclinem pel filet de bou (al punt)
amb foie gras, tòfona i salsa de múrgoles amb una base de puré de patata i
coronat amb uns naps, magnífic el conjunt on cada ingredient té personalitat
per si mateix però sense contradir els altres, ans al contrari, ressaltant els
altres components (sobretot la tòfona) composant una simfonia de sabors que
interactuen. I també triem el llobarro mar i muntanya amb salsa de pernil i
bolets i altres verdures com pastanagues; on el llobarro de carn molt blanca i
ferma i sabor “tranquil” contrasta amb la salsa de pernil i bolets, forta i
“agressiva”. Després de tastar tots dos plats no sabria quin escollir. Ho hem
acompanyat amb dues copes de cava de la casa, que he oblidat d’apuntar doncs
estàvem entusiasmats amb la contemplació dels nostres plats.
I finalment, de postres, només n’hem triat un, doncs les
calories les notaven per tot el cos com anaven augmentant, però quin un,
“xocolates i taronja” format per mousse de xocolata Ocumare de Costa Rica,
gelat de mandarina, grans de taronja sanguina, melmelada de taronja i safrà,
salsa de taronja i unes gotes de reducció de garnatxa, quin goig, només cal
mirar la foto. Potser en altres visites tastem unes tapes i un postres o un
segon i unes postres, però sempre postres.
Per a finalitzar un excel·lent cafè, Roure, de Sant Feliu
de Guíxols, servit amb sucre blanc o moreno.
I la factura per a dues persones (jo anava convidat)
84,37 €.
La web no està actualitzada i estaria bé que hi figurés
la carta amb els preus.
Restaurant Antaviana
Cr Llers nº 5. Figueres
972510377
Horari: dimecres a diumenge de 13h a 15h30 i de 20h30 a
23h
Totalment d'acord amb els comentaris. Crec que és el millor i més ambiciós restaurant de Figueres, i espero que no trigui gaire més (funciona de fa anys)a ser reconegut com es mereix.
ResponElimina