En el reportatge de Gener 2013 dèiem que el cafè era millorable i avui, quan hem tornat a dinar, l'hem demanat i ens ha sorprès molt gratament amb el seu agradable sabor fort i intens, amb una aroma consistent i persistent, característics dels cafès de la varietat aràbica.
Ens confessa en Fernando (ens l'ha preparat personalment) que ell en pren de 4 a 5 al dia (vigila la hipertensió Fernando) i que creu que per obtenir un bon cafè: t'ha d'agradar, l'has de prendre i sentir-lo, i que si no li dónes importància, mai podràs preparar-lo amb amor (un bon cafè és un art i no quelcom mecànic). Per això, a tot el personal de sala del Trànsit, els envia a fer cursos de preparar cafè a Girona, perquè n'aprenguin la tècnica. Tècnica que es combina amb un bon producte, Ital Cafè, varietat aràbica 100%, grau de mólt, temperatura de l'aigua, cremositat i una neteja dels engranatges de la màquina, que en aquest cas és diària (molt poc habitual en altres barres).
I ell està orgullós de que hi hagi clients que vagin expressament tant sols a prendre cafè.
Per tant, hem rectificat amb molt de gust (de cafè) l'entrada de gener 2013.
El preu del menú ha passat de 10,50 a 10,70 €.
Gener 2013
Havíem passat molts cops per l’avinguda Vilallonga, concretament a l’alçada de la benzinera Petrem i sempre que llegíem Restaurant TRÀNSIT (i en el mural adjacent menú a 10,50 €), pensàvem “restaurant de benzinera i amb vidres que no permeten veure si hi ha gaire gent, malament”.
Però un dia vam entrar i a partir d’aquell moment, ja som clients habituals, com molts dels que entren per primer cop.
És un restaurant ampli, amb dos accessos. Un per la façana a l’avinguda Vilallonga on disposen d’una primera sala, conseqüència de la llei que obligava a separar els fumadors dels no fumadors, més tranquil·la, mentre que el segon accés s’ubica a la part posterior, amb un gran aparcament per a cotxes, on disposa d’una gran sala amb la barra i tres televisors de paret.
És un restaurant ampli, amb dos accessos. Un per la façana a l’avinguda Vilallonga on disposen d’una primera sala, conseqüència de la llei que obligava a separar els fumadors dels no fumadors, més tranquil·la, mentre que el segon accés s’ubica a la part posterior, amb un gran aparcament per a cotxes, on disposa d’una gran sala amb la barra i tres televisors de paret.
Malgrat les grans dimensions de les sales i la gran capacitat de comensals, si aneu un diumenge a partir de les 14h i no teniu reserva, us haureu d’esperar, doncs sol estar ple, d’uns clients normalment assidus, fet que exemplifica l’excel·lent relació qualitat/preu.
El perquè d’aquest èxit el trobem en l’acollida d’en Fernando, responsable d’un restaurant que, segons ens explica ell mateix, és singular, en quant no hi ha cap de sala, cap de cuina, cap de cambrers, on tots fan de tot el que convingui per al bon funcionament del restaurant, en el ràpid servei malgrat les dimensions, en l’amplària de les taules i comoditat de les cadires, en l’ampli assortit de premsa diària amb fins a 6 diaris i sobretot el menjar (molt bo).
