Restaurant Can Maret. Vilademuls

Octubre 2013

Restaurant a peu de carretera entre Figueres i Girona, poc freqüentat, però que paga la pena inclús el desplaçament des de qualsevol indret. S’ho val i amb escreix.

Havíem passat molts cops per la carretera a l’alçada de Vilademuls a l’hora dels àpats, quan veiem els cartells de restaurant Can Maret, però no ens aturàvem. Els pocs cotxes aparcats denotava poca afluència de comensals. Però una gormand ens va aconsellar que els visitéssim. I no ens hem penedit. Els vam visitar el 24 de setembre de 2013 i hem tornat el 6 d’octubre de 2013 per escriure aquestes línies.

Café Bistrot "el lloc". Figueres

Agost 2013

Cuina de mercat, amb productes de proximitat, elaborats amb saviesa i sensibilitat per Fabien i servits amb professionalitat i amabilitat per Magali, una jove parella francesa integrada a Catalunya, que recomanem molt entusiàsticament.

Aquest mes d’agost hem anat a visitar un nou establiment (juliol 2013) de Figueres, “el lloc”,  un cafè-bistrot que ens ha sorprès molt gratament. I no només hem anat un dia, sinó que hem repetit esmorzars (4 dies) i dinars (6 dies quasi seguits). La fórmula que empren pels dinars és oferir un menú basat en únic primer plat, segon plat i postres, en funció del que troben al mercat (tot és fresc i preparat al moment). I si t’agrada menjar i ets obert als productes, cada dia és una sorpresa i una emoció. Nosaltres ja ni miràvem la pissarra exterior on s’exposava el menú, entràvem i el demanàvem (en altres taules veiem que si a algú no li venia de gust algun plat li oferien una alternativa). El lloc, és el lloc on hem menjat més bé darrerament, sens dubte, amb una molt bona relació qualitat-preu (preu de 8, 10 o 12 € en funció de si tries 1, 2 o 3 plats, inclòs pa i vi).

Càlid Café. Figueres

Juny 2013

Menjar de qualitat amb un preu mitjà (laborables 12,5€ i dissabte 15€) en un petit local amb gran afluència de gent.

Si heu de reservar al Càlid café per a dinar, us preguntaran si al primer torn (13h) o al segon torn (14h30) ja que la demanda supera l’oferta. I això vol dir que hi ha molta demanda. I si hi ha molta gent, vol dir que el boca a boca, funciona molt bé. Ja està molt arrelat amb clientela assídua.

 

El local s’ubica al carrer Pep Ventura, recentment de vianants (Càlid). I també és Càlid el local, potser per la proximitat de les taules i gent. La forma quadrada del local amb una petita barra al fons, també serveixen esmorzars i berenars o simplement prendre alguna cosa, amb parets de vidre sobre paper o fusta, fals sostre de virutes de fusta i paviment de porcelanato, amb taules i cadires (algunes amb braços) de material sintètic, mentre un banc de fusta recorre la paret del mateix material, enllumenat indirecte a paret de fusta i directa sostre, també contribueixen a la Calidesa del local, malgrat que l’acústica del local que és millorable. També disposen de 3 o 4 taules exteriors.

Es tracta d’un negoci familiar obert el 2005. Actualment en Joan Garcia porta magistralment les regnes de la cuina (va treballar 22 anys al desaparegut restaurant Biarnés, un dels preferits d’en Dalí, al Travé i al Suprem) i la Puri Garcia i una altra germana porten la sala (elles dues juntament amb quatre germans més també van treballar al Viarnés).

Anem en dissabte al segon torn. Ens hem d’esperar uns minuts donada la gran afluència de gent. Asseiem a una tauleta (no són gaire grans). Ens posen unes estovalles individuals de paper amb tovallons també de paper i ens deixen el menú.

Avui de primer podem triar entre Gaspatxo, Mongeta fina saltejada amb gambetes i els plats que hem triat: Amanida tèbia de xampinyons al grill i encenalls de foie (en un plat rodó disposen diversos enciams, cabdells, tomàquet xerri, pastanaga, xampinyons laminats tebis, encenalls de foie i una potent vinagreta, ben combinats) i Torrada amb escalivada i anxoves (una torrada no gaire gran amb una escalivada melosa i 4 anxoves sensacionals guarnida amb unes fulles d’enciams, tomàquet xerri i unes gotes de vinagreta en una excel·lent composició continguda en un plat quadrat).

  

De segon podíem triar entre Calamars a la planxa, Entrecot grillé (suplement 4€) i els plats que hem triat: Bacallà a la Donosti (un bon tros de bacallà sense espina, esplèndid, condimentat amb all cremat i pebre vermell, al punt de picant, acompanyat d’un puré de patata xafat a mà) i un Magret d’ànec a la planxa (disposat sobre un llit de patates fregides petites i boníssimes, tot cobert amb una salseta de trompetes de la mort), tots dos plats per sucar-hi pa.

 Per beure hem demanat vi de la casa (vi negre d’Espolla), aigua sense gas (Les Creus). El pa que serveixen és de la fleca Pere Llobet.

De postres (totes de la casa) hem tingut feina per poder triar-les, ja que totes ens atreien: Carpaccio de pinya, Flam d’ou, Crema catalana, Mousse de iogurt i hem triat Pastís tatin en got (es tractaria d’una descomposició de la fórmula tradicional amb pomes tèbies amb vainilla i un polsim de xocolata en pols, presentades en un got, bastant encertada) i un Coulant de xocolata (amb una nou en el seu interior, presentat amb un gelat de vainilla i xocolata en pols, molt bona). Ho hem encertat.

  

Hem finalitzat el dinar amb un cafè Mocay (Girona) molt correcte.

Ens comenten que el darrer dissabte de cada mes, en Joan Garcia prepara un arròs negre per llepar-se els dits (ens ho apuntem a l’agenda per reservar taula ja que estan molt sol·licitades). Els dijous toca paella valenciana.

Càlid Café

Carrer Pep Ventura nº 13. Figueres

Tel: 972678348

https://es-es.facebook.com/pages/CALID-CAFE/203151993084508

Horari: Dilluns a Dimecres de 8h a 19h

           Dijous a Divendres de 8h a 1h

Bacallaneria Germans Cumbriu. Figueres

Maig 2013

“L’Art del Bacallà” amb un producte “natural” sense conservants que es pot trobar a botiga Germans Cumbriu, La Casa del Bacallà, de Figueres, també en elaboracions derivades.

Si passeu pel carrer Verge de Lourdes nº 15 de Figueres, un carrer poc comercial amb accés des de la plaça de Catalunya, veureu una botiga de bacallà i altres productes relacionats, que roman oberta des de 1986, regentada pels germans Xavier i Teresa Cumbriu, encara que els seus avis van obrir una primera botiga el 1920 al carrer Nou a part de la parada al mercat setmanal de Figueres. La història del negoci, així com d’altres temes relacionats amb la botiga i els serveis que ofereixen els podreu trobar a la seva web www.cumbriu.com molt ben explicats.

Café Els Tints. Figueres

Maig 2013

Una bona opció per a fer una parada al migdia, al centre antic i comercial de Figueres, per a un dinar lleuger en un local modern acompanyat d’art a les parets.

Un bon dia passejant pels carrers del rovell de l’ou de Figueres, veiem al carrer dels Tints, i més concretament, davant del “Cafè dels Tints”, una pissarra amb el menú escrit on els plats ens criden molt l’atenció i com no!  el preu també. Anotat a la nostra llibreta per a provar-lo.

I aquí som, un divendres del mes de maig a les 13:10h, us preguntareu per què fem esmena de l’hora tant concreta, doncs molt senzill, us recomanem que hi aneu d’hora o reserveu, ja que nosaltres avui hem tingut sort perquè amb 10 min. totes les taules ja són plenes.

 

Bar El Trull d'en Baserba. Figueres

Maig 2013

Dinars sans i esmorzars de forquilla (no tant sans però reparadors per a començar el dia) en un ambient de taverna, envoltats de gent habitual i de l’Albert (sempre amb un somriure).

Una gormand figuerenca molt activa, en les seves recomanacions (gràcies Núria) ens va dir que un dia provéssim d’esmorzar al Trull d’en Baserba, al carrer de Vilafant de Figueres. I no ens ha decebut, ans al contrari. 

Ens rep l’Albert, tot amabilitat, en un local inaugurat el setembre de 2003, amb dos entrades. Una pel carrer Vilafant on se situa el menjador (hi ha dues taules ocupades amb esmorzars a base de bistecs i pollastre a la planxa) i l’altra pel carrer sant Esteve directament a la zona de la barra, sempre atapeïda a hores punta de persones habituals. El local aparenta rusticitat amb paviment de gres, parets enguixades, sostres de voltes de rajola, taules i cadires de fusta. A les parets, fotografies d’oliveres i un grup ceràmic d’oliveres, recordant el Trull familiar ubicat a les Forques, Vilafant.

Gormands i Arquitectura

6 Maig 2013

Acabem de rebre la notícia que dos espais gormands de Figueres han resultat seleccionats per als premis d'arquitectura de Girona 2013.

Un ha estat la pastisseria Fàbrega de l'arquitecte Jordi Pigem (un gormand que ens segueix i ens fa recomancions, felicitats) que encara no te entrada al nostre blog i l'altre espai ha estat el restaurant Antaviana, ja comentat en el blog.

Ho podeu veure en el següent enllaç:

 http://www.coac.net/Girona/documents/seleccionats13.pdf

Bar Oslo. Figueres

Abril/Maig 2013

Cuina casolana molt ben feta amb una presentació renovada per a prendre en tastets o en un dinar de migdia.

Els Gormands recordàvem el local Bar Restaurant Oslo pels seus menús totalment casolans, els típics que diríem cuina de l’àvia, com ara: la vedella amb bolets, els estofats, … (la cuina de sempre). Seguint la recomanació d’un seguidor dels Gormands Figuerencs (aprofitem per donar-te les gràcies Jordi), després de molts anys hem tornat i quina ha estat la nostra grata sorpresa de trobar-nos una cuina igual de casolana, però amb una presentació totalment reinventada.

El visitem dos divendres al vespre per tastar les seves tapes (o plats combinats o entrepans). Ens atenen amb una amabilitat encantadora i l’Antonio ens explica que el nom d’Oslo prové de l’anterior propietari del bar-restaurant (1964) que era una persona que havia treballat a l’Oslo (antic restaurant de Barcelona i que va fer fallida, per la qual cosa es van emportar plats i altres estris amb el logo d’Oslo). Quan l’Antonio el va agafar al 1989, li va mantenir el nom d’Oslo i ja porten 24 anys. Això sí, quan turistes noruecs el visiten atrets pel nom, els hi explica una altra història més romàntica (amb un somriure interior).

Noves obertures Maig

3 de  maig 2013

Als gormands se'ns ha girat feina. Aquesta primera setmana de maig s'han obert quatre (4) nous establiments a Figueres, molt interessants. Per ordre d'obertura han estat:

El Kulturale, un espai polivalent amb una barra, una zona de sofàs, una zona de taules per menjar quelcom, un petit escenari i un altell per a usos diversos, com per exemple, exposicions, està al Cr Progrés darrera l'estació. Vam ser-hi dimarts 30 d'abril al vespre, amb bones sensacions, encara que els preus dels plats del restaurant superen els principis d'aquest blog. L'anirem seguint.

El segon establiment, inaugurat el dimecres 1 de maig, ocupa el mateix lloc on s'ubicava l'Aroma, que era un dels nostres bars preferits abans que tanqués. Ara amb nous responsables, també l'anirem seguint.

Un altre establiment, en aquest cas la pastisseria Parc Bosch, ha obert al carrer Vilafant, allà on era la pastisseria Palau, un segon local, a part del que ja tenen a la zona del Parc, a causa de la demanda dels seus clients del centre de Figueres, per no haver de desplaçar-se i seguir gaudint de les seves creacions. Anirem provant els seus productes per si cal incorporar-la al blog.

I per fi, avui 3 de maig hem vist un forn de pa i pastisseria al carrer Méndez Núñez, entre Sant Llàtzer i la plaça Coberta. Elaboren els seus productes amb farines alemanyes al seu obrador de  Vilabertran i després els porten a Empúries a un forn del que som addictes (és la nostra debilitat i ja pensàvem fer-li una entrada) i ara també a Figueres. El pa d'espelta en 3 o 4 varietats diferents ens meravella. A més, obriran tots els dies i no tancaran al migdia.

Restaurant El claustre de Palera. Beuda

Març 2013

Restaurant amb productes de qualitat procurant que siguin km 0, cuinats lentament, sense presses.

Teníem interès en visitar la recent rehabilitació (finals de 2012) de l’antic monestir de Sant Sepulcre de Palera situat a Beuda (Garrotxa), a tocar del límit de l’Alt Empordà (27 km i 31 min des de Figueres), i sobretot l’església romànica del segle XI (val la pena sens dubte i ho comentem al final d’aquest escrit). En Jaume ens va recomanar que quan ho féssim, ens quedéssim a dinar al restaurant de l’hostatgeria rehabilitada. I així ho hem fet i ara ho comentem.

Per arribar-hi des de Figueres, s’ha d’agafar la carretera d’Olot, direcció Besalú i prendre el trencant (dreta) cap a Beuda. Abans d’arribar a Beuda prendre el trencant (esquerra) cap a Palera. Trobarem una pineda a tocar del complex, que serveix com aparcament, des del que ja veurem  l’església (restaurada cap als anys 60) i el monestir on està situat el restaurant, rehabilitat per l’arquitecte Lluis Bayona i inaugurat el desembre de 2012.

El restaurant el porten el Joan com a cuiner, amb experiència en el restaurant (de la família) La Gamba de Palamós, i la Pam, a la sala. A més, se’n cuiden del dia a dia de l’església i del monestir, ja que disposen d’un habitatge en el mateix indret. La seva filosofia és fer una cuina de qualitat, amb productes de la zona (ens diuen que tindran hort, posaran gallines, etc.) que busquen en els productors locals (el porc és de Begudà, el xai és de Maià, etc.) amb unes coccions lentes i una cuina reposada, sense presses (slow food).

Celler Wine Palace. Figueres

Març 2013

Wine Palace és un celler amb una gran quantitat de referències de vins, caves i destil·lats, amb un assessorament molt professional del personal i uns preus competitius.

Els primers paràgrafs que vam parlar del Fruit Palace es poden aplicar en aquesta entrada del Wine Palace. Quants cops haureu passat per l’avinguda Vilallonga de Figueres, cantonada ronda Firal i al veure “Wine Palace”, haureu pensat: ostres, un celler per a turistes. A mi em va passar, fins que un dia passejant per la zona (m’agrada molt caminar i sóc molt curiós), vaig fer un acte de valentia i vaig entrar a tafanejar. El que vaig veure va ser una gran varietat de cerveses, vins, caves i altres begudes alcohòliques a part d’altres productes gastronòmics, a millors preus que altres comerços del ram o dels grans supermercats. I de turistes, pocs. Algun cop (molt pocs en 5 anys que porto anant-t’hi) he coincidit amb un autocar (els hi preparen des de la central). Sembla que els percentatges de compradors son del 70% nacionals i 30% estrangers.

La història del Wine Palace comença fa aproximadament 20 anys, quan en Martí, veí de Garrigàs, veu una franja de negoci amb els veïns de l’altra banda de la frontera i munta la primera botiga a Els Límits amb el nom de Wine Palace Sardana. La botiga té l’èxit esperat i munta una segona botiga a Hostalets de Llers amb el nom de Wine Palace Pitres. Fa aproximadament 11 anys que crea una nova botiga a Figueres que serà la central de la cadena. Ara segons la seva web, ja en són 18 les botigues Wine Palace a Catalunya i esperen donar el salt a la resta d’Espanya.

Es pot arribar a peu si no heu de comprar gaire (és un passeig des de les barreres del tren de l’avinguda Vilallonga) o amb cotxe, ja que disposa d’un ampli garatge connectat directament amb la botiga.

El director de Wine Palace és Joaquim Arévalo, sommelier, que va ser als inicis de l’empresa (cap al 1993) en diferents àmbits de l’empresa fins arribar a muntar el Wine Palace Figueres (cap al 2003). Compta amb l’ajuda del sommelier Alvaro Múñoz amb trajectòria professional al restaurant El Ermitaño a Zamora (1 estrella Michelin), Andorra Park Hotel (cap de restauració), Restaurant Clipper de Torroella de Montgrí (maïtre) i bar-restaurant Can Serrats a l’Armentera (actualment assessorant a la responsable) i la Sandra, a punt d’obtenir el títol de sommelier. L’ideòleg de la selecció, presentació i etiquetatge és en Josep Mª Cuadrat, cap de sala de La Gamba de Palamós i reputat sommelier amb àmplia experiència en el sector.

Menjar per emportar Cuina22. Figueres

Març 2013

Menjar per emportar amb barra de bar i restaurant (5 taules interiors de 2/4 persones) amb productes de temporada i de proximitat, conjugant la cuina tradicional i la creativa amb un menú per a emportar (5,95€) o menjar in situ (9,95€ amb pa, beguda i cafè).

Sortint de Figueres per la carretera d’Olot, en l’illa següent a l’ocupada per la benzinera (mateix costat) veureu un local amb aspecte modern amb el rètol de Cuina22, amb un tendal fosc i unes taules i tamborets blancs. Bàsicament és un local amb menjar per a emportar, però els seus productes poden ser degustats allà mateix tant en barra com en les poques taules de que disposa.

El seu artífex és en Marc Margall que el va inaugurar el gener del 2011. Fins llavors regentava amb el seu germà el local Polleria Montserrat del carrer Vilafant inaugurat el 1972 pels pares i convertida actualment en un local de menjars preparats Montserrat Càtering. La seva inquietud i emprenedoria el van portar a deixar el negoci familiar, i després d’unes laborioses obres en el local (dissenyat per en Guillem Baqué) i l’edifici que el conté, muntar el nou concepte de menjar per emportar o degustar in situ, amb productes de temporada i de proximitat, combinant cuina tradicional i creativa.

Làctics Raphel Lladó. Maià de Montcal

Març 2013

Productes làctics ecològics adquirits al propi elaborador, en el seu àmbit a Maià de Montcal, tot veient, si us ve de gust, les protagonistes, les vaques.

Si sortiu de Figueres, heu d’anar per la carretera d’Olot direcció Besalú, passar el trencant de Maià de Montcal que us quedarà a la dreta, a 1 km aprox. prendre el trencant a l’esquerra direcció veïnat de Bruguers i restaurant Mas Pere Pau i a 1 km aprox. trobareu l’aparcament del restaurant que també ho és del nostre destí, que queda a la dreta, amb un petit cartell indicant Can Garriga i Raphel Lladó. La distància des de Figueres és de 22 km i es tarda aprox. 24 min. (segons Google Maps).

Fruit Palace. Figueres

Març 2013

Fruit Palace és una botiga bàsicament de fruites i verdures, de qualitat (65% de la zona de l’Alt Empordà), dintre del celler Wine Palace, encara que també ofereixen altres productes gastronòmics.

Quants cops haureu passat per l’avinguda Vilallonga de Figueres cantonada ronda Firal i al veure “Wine Palace”, haureu pensat: ostres, un celler per a turistes. A mi em va passar, fins que un dia passejant per la zona (m’agrada molt caminar i sóc molt curiós), vaig fer un acte de valentia i vaig entrar a tafanejar. El que vaig veure va ser una gran varietat de cerveses, vins, caves i altres begudes alcohòliques a part d’altres productes gastronòmics, a millors preus que altres comerços del ram o dels grans supermercats. I de turistes, pocs. Algun cop (molt pocs en 5 anys que porto anant-t’hi) he coincidit amb un autocar (els hi preparen des de la central). En una altra entrada parlarem del Wine Palace. Avui parlarem del FRUIT PALACE, un annex dintre de la botiga dedicada bàsicament a fruites i verdures, que realment fa molta patxoca, encara que inevitablement al parlar de la seva història haurem de fer-hi referència.

 

La història del Wine Palace comença fa aproximadament 20 anys, quan en Martí, veí de Garrigàs, veu una franja de negoci amb els veïns de l’altra banda de la frontera i munta la primera botiga a Els Límits amb el nom de Wine Palace Sardana. La botiga té l’èxit esperat i munta una segona botiga a Hostalets de Llers amb el nom de Wine Palace Pitres. Fa aproximadament 11 anys que crea una nova botiga a Figueres que serà la central de la cadena. Ara segons la seva web, ja en són 18 les botigues Wine Palace a Catalunya i esperen donar el salt a la resta d’Espanya.

Restaurant Badó. Cistella

Març 2013

Cuina de mercat i casolana amb productes de la terra, amb una molt bona relació qualitat/preu (preu menú laborables a migdia: 15 €).

Cistella, una població petita amb 181 habitants, disposa d’una església parroquial Santa Maria de Cistella, amb una façana romànica del segle XII i resta de l’edifici reconstruït al segle XVII i d’un nucli agregat, Vilaritg (26 habitatges), amb un castell, actualment masia, documentat des del 978 i que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i una altra església adossada. Però el nostre interès avui és la Plaça Major (si no hi haguessin cotxes seria magnífica) i concretament el Badó restaurant, inaugurat el març del 2012 allà on s’ubicava anteriorment el restaurant Carles Antoner.

 

Al capdavant del restaurant estan Salvador (Badó) Callís (cuina) i Elisabeth Gracia (cap de sala) amb un servei (correcte, però fred) de 2 persones més en sala. L’experiència anterior de Badó ha estat ser professor de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà i créixer en el si d’una família dedicada a aquest mon. 

Forn de pa Pere Llobet. Figueres

Juliol 2013

El forn Pere Llobet ha obert un nou local al Cr Sant Pau, on s'hi pot comprar els productes tant bon de sempre i, a més, si no us podeu esperar, podeu degustar-ho allà mateix, ja que ara també és cafeteria. En breu, us podrem explicar més coses, després de visitar-lo.



Març 2013

Fins fa no gaire temps, els punts de venda de pa eren les fleques. Amb l’avenç de noves tècniques, nous hàbits de compra i l’expansió de les ànsies de vendre (i fer negoci) dels comerços, han aparegut nous formats de pa amb masses congelades (supermercats, benzineres, carnisseries, etc.). Per sort, encara queden fleques artesanes com la fleca Pere Llobet al carrer Terreres on el seu punt fort és la forma de funyir, de disposar d'un forn de sola, de treballar amb llevats naturals, del repòs de la massa, ... i això ens dóna un producte totalment diferent del gran industrial, tal com ens explica en Pere Llobet, fill.

 

La història de la fleca comença el 1896 quan Narcís Bosch la posà en marxa. Cap el 1920 agafà les regnes en Hugo Bosch, el seu fill, que al seu temps, cap al 1960, la traspassà a en Pere Llobet (treballava per a en Hugo) i finalment la comanda en Pere Llobet, el seu fill des del 1995. La continuïtat ja es veurà. De moment la fleca ja té 117 anys. I que duri.

Mercat Plaça del Gra. Figueres

Març 2013

Hi ha gent que prefereix menjar a casa a menjar en un restaurant, on et pots preparar els ingredients dels diferents plats que s’han de cuinar, controlant la seva qualitat i procedència. A aquests que saben cuinar i necessiten verdures fresques (per a la manutenció diària) , als que (a l’igual que jo mateix) no saben cuinar, però saben preparar amanides, als que han de comprar fruita (i menjar-ne que és molt sa) i finalment als que agrada aquesta mena de concentracions de colors, olors, sons, veus, trobades, gent, etc., va dedicada aquesta entrada al Mercat de Fruites i Verdures de la Plaça del Gra de Figueres del dissabte (i del dijous i del dimarts). 

Dèiem que es fa a la Plaça del Gra, perquè aquesta és la seva ubicació habitual juntament amb la propera Plaça de Catalunya. Però fins d’aquí a 11 mesos (segons el diari El Punt-Avui, és a dir, febrer 2014, si les autoritats, tècnics i economia ho permeten) tan sols es farà a la Plaça Catalunya, degut a les obres de manteniment i restauració del cobert i paviment de la Plaça del Gra.

Xarcuteria Chafoca. Figueres

Març 2013

Us ha passat algun cop que per Nadal (o en altres ocasions) us regalen un pernil (sencer)?. Doncs a nosaltres aquest any (ens hem portat molt bé) ens han regalat dos pernils (no penseu malament que cap ha estat d’algun establiment ressenyat en aquest blog). El primer (gros i sense gaire grassa) el vam encetar just abans de Nadal i vàrem gaudir durant molts dies, nosaltres i la família i els amics. El tapàvem amb talls de la seva pròpia grassa o amb paper film transparent, o amb un drap de cuina i anàvem menjant abans que es fes malbé. Patíem. Però finalment (malauradament perquè era molt bo) es va acabar. 

Forn La Barceloneta. Figueres

Març 2013

Entrar al forn La Barceloneta és entrar a un espai amb història, no tant sols del local (inaugurat l’any 1963) sinó de la saga que el regenta i que ja va per la cinquena generació. Van començar allà per l’any 1885 al carrer de La Barceloneta núm. 26. Van continuar pel carrer de La Barceloneta núm. 18 l’any 1921 i carrer Muralla núm. 1 l’any 1939. Un cop acabada la guerra civil i després d’una desgràcia familiar relacionada amb aquella, acaben al carrer Muralla núm. 21 des de l’any 1963 on estan actualment (si en voleu saber més, mireu la seva web).

Són especialistes en pastes seques, molt bones, però el què volem comentar són els brunyols.

Si teniu l’oportunitat de veure’n a l’aparador, entreu-hi i compreu-ne, no us penedireu, doncs és una menja deliciosa amb la seva compacitat flonja i lleugerament cruixent (absteniu-se els que esteu en plena dieta estricta).

Restaurant Antaviana. Figueres

24 setembre 2013

L’Antaviana, un dels nostres restaurants preferits a Figueres quan l’economia ens ho permet, des d’aquest estiu disposa d’un menú a migdia de dimarts a divendres a 16 € que ens facilita poder anar-hi més sovint.

Tant la qualitat del local com la de la cuina ja van ser tractades en l'entrada de febrer 2013. Ara volíem contrastar el menú diari.

La rebuda, tractament, parament de la taula i servei, són els mateixos que en el servei de carta. O sigui, excel·lent.

Per a beure hem demanat aigua sense gas (Les Creus 0,5 L) i dues copes de vi blanc Verd Albera de Martí Fabra de Sant Climent puntuat amb 88 punts en la guia Peñin. Mentre esperem el menú que hem triat, ens serveixen uns bitxos fregits al punt de sal (no picaven) com aperitiu i també unes llesques de pa.

El menú que hem triat ha estat de primer “Musclos al vapor” (del sud de França) en una bona quantitat, de grandària petita i mitjana però molt plens (perfectament cuits al punt), salpimentats al final amb un rajolí d’oli d’oliva i pebre que els hi confereixen un sabor molt característic, i “Ravioli de mascarpone i alfàbrega” (8-10 peces) fets amb pasta fresca, una cara tradicional i l’altra d’alfàbrega i farcits amb mascarpone. També hi havia una interesant “Amanida de tomata cor de bou i ventresca de tonyina”.

  

Per al segon hem demanat “Llucet fregit” amb dos llucets molt ben fregits, tres rodanxes de patata sobre unes tires de carbassó a la planxa i “Bacallà amb tomata” amb un bon tall de bacallà sense cap espina, una salsa de tomata i tres rodanxes de patata al forn, tot prefecte de cocció. També hi havia “Estofat de bou”.

De postres hem triat “Pastís cruixent de xocalata negre”, amb pasta de full com a base i unes quantes capes de xocolata, acompanyat d’un gelat de xocolata blanca i “Préssec de vinya al moscatell” tallat molt petit en un bol amb moscatell, deliciós. També hi havia “Iogurt d’ovella amb confitura”.

El resultat del dinar ha estat esplèndid amb una molt bona relació qualitat/preu en un espai magnífic. Molt recomanable. 

6 setembre 2013

Avui hem llegit a La Vnguardia sota el títol:

Lindando con el Dalí

Antaviana, una cocina más que laudable | ANTAVIANA 

un article de "5 a taula" a les pàgines de VIVIR (color sèpia). No podem fer un link doncs està limitat als subscriptors del diari

 

Agost 2013

Avui hem llegit al diari El Punt-Avui la notícia de que l'actor Àlex Casanova està treballant com a cambrer a l'Antaviana fins el 31 d'agost. Podeu seguir la notícia publicada a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/668617-cambrer-dexit.html

Febrer 2013

Contràriament als nostres principis de no comentar restaurants amb un preu superior a 25 € per persona, potser algun cop us conviden (i no heu de pagar vosaltres, quina sort) amb motiu d’un aniversari (el meu cas) i us diuen que trieu un restaurant de Figueres. I no he dubtat l’Antaviana és la meva elecció. Pel menjar, amb la seva filosofia de km-0 i slow food amb productes propers, ecològics i de mercat, tot cuinat al moment. Pel lloc, ampliat i inaugurat desembre 2012, amb unes característiques mediambientals i de bon gust, molt remarcables. Per les persones que ho porten totalment identificades amb el menjar i el lloc. Per la bona relació qualitat/preu, un dels principis d’aquest blog. Llàstima que aniversari (d’edat) només hi ha un a l’any. Haurem d’inventar-nos noves excuses per anar-hi. És un  restaurant que hauríem de fomentar entre els figuerencs per a que perduri molts anys.

El local ha estat dissenyat per l’arquitecta Rosa Cullell amb la col·laboració del propietari i encarregat de la sala i també interiorista i les aportacions en l’estructura del sostre d’un fuster de Roses d’origen holandès amb grans coneixements del seu ofici que es passaven de generació en generació a través dels compagnons. Un sostre de fusta, espectacular, que cobreix un espai quasi triangular amb grans bigues d’avet alemany mentre que les llates són d’avet francès, conformant una coberta descontaminant de les partícules aèries en suspensió i per tant ajudant a la millora del medi ambient.