Làctics Raphel Lladó. Maià de Montcal

Març 2013

Productes làctics ecològics adquirits al propi elaborador, en el seu àmbit a Maià de Montcal, tot veient, si us ve de gust, les protagonistes, les vaques.

Si sortiu de Figueres, heu d’anar per la carretera d’Olot direcció Besalú, passar el trencant de Maià de Montcal que us quedarà a la dreta, a 1 km aprox. prendre el trencant a l’esquerra direcció veïnat de Bruguers i restaurant Mas Pere Pau i a 1 km aprox. trobareu l’aparcament del restaurant que també ho és del nostre destí, que queda a la dreta, amb un petit cartell indicant Can Garriga i Raphel Lladó. La distància des de Figueres és de 22 km i es tarda aprox. 24 min. (segons Google Maps).

Fruit Palace. Figueres

Març 2013

Fruit Palace és una botiga bàsicament de fruites i verdures, de qualitat (65% de la zona de l’Alt Empordà), dintre del celler Wine Palace, encara que també ofereixen altres productes gastronòmics.

Quants cops haureu passat per l’avinguda Vilallonga de Figueres cantonada ronda Firal i al veure “Wine Palace”, haureu pensat: ostres, un celler per a turistes. A mi em va passar, fins que un dia passejant per la zona (m’agrada molt caminar i sóc molt curiós), vaig fer un acte de valentia i vaig entrar a tafanejar. El que vaig veure va ser una gran varietat de cerveses, vins, caves i altres begudes alcohòliques a part d’altres productes gastronòmics, a millors preus que altres comerços del ram o dels grans supermercats. I de turistes, pocs. Algun cop (molt pocs en 5 anys que porto anant-t’hi) he coincidit amb un autocar (els hi preparen des de la central). En una altra entrada parlarem del Wine Palace. Avui parlarem del FRUIT PALACE, un annex dintre de la botiga dedicada bàsicament a fruites i verdures, que realment fa molta patxoca, encara que inevitablement al parlar de la seva història haurem de fer-hi referència.

 

La història del Wine Palace comença fa aproximadament 20 anys, quan en Martí, veí de Garrigàs, veu una franja de negoci amb els veïns de l’altra banda de la frontera i munta la primera botiga a Els Límits amb el nom de Wine Palace Sardana. La botiga té l’èxit esperat i munta una segona botiga a Hostalets de Llers amb el nom de Wine Palace Pitres. Fa aproximadament 11 anys que crea una nova botiga a Figueres que serà la central de la cadena. Ara segons la seva web, ja en són 18 les botigues Wine Palace a Catalunya i esperen donar el salt a la resta d’Espanya.

Restaurant Badó. Cistella

Març 2013

Cuina de mercat i casolana amb productes de la terra, amb una molt bona relació qualitat/preu (preu menú laborables a migdia: 15 €).

Cistella, una població petita amb 181 habitants, disposa d’una església parroquial Santa Maria de Cistella, amb una façana romànica del segle XII i resta de l’edifici reconstruït al segle XVII i d’un nucli agregat, Vilaritg (26 habitatges), amb un castell, actualment masia, documentat des del 978 i que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i una altra església adossada. Però el nostre interès avui és la Plaça Major (si no hi haguessin cotxes seria magnífica) i concretament el Badó restaurant, inaugurat el març del 2012 allà on s’ubicava anteriorment el restaurant Carles Antoner.

 

Al capdavant del restaurant estan Salvador (Badó) Callís (cuina) i Elisabeth Gracia (cap de sala) amb un servei (correcte, però fred) de 2 persones més en sala. L’experiència anterior de Badó ha estat ser professor de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà i créixer en el si d’una família dedicada a aquest mon. 

Forn de pa Pere Llobet. Figueres

Juliol 2013

El forn Pere Llobet ha obert un nou local al Cr Sant Pau, on s'hi pot comprar els productes tant bon de sempre i, a més, si no us podeu esperar, podeu degustar-ho allà mateix, ja que ara també és cafeteria. En breu, us podrem explicar més coses, després de visitar-lo.



Març 2013

Fins fa no gaire temps, els punts de venda de pa eren les fleques. Amb l’avenç de noves tècniques, nous hàbits de compra i l’expansió de les ànsies de vendre (i fer negoci) dels comerços, han aparegut nous formats de pa amb masses congelades (supermercats, benzineres, carnisseries, etc.). Per sort, encara queden fleques artesanes com la fleca Pere Llobet al carrer Terreres on el seu punt fort és la forma de funyir, de disposar d'un forn de sola, de treballar amb llevats naturals, del repòs de la massa, ... i això ens dóna un producte totalment diferent del gran industrial, tal com ens explica en Pere Llobet, fill.

 

La història de la fleca comença el 1896 quan Narcís Bosch la posà en marxa. Cap el 1920 agafà les regnes en Hugo Bosch, el seu fill, que al seu temps, cap al 1960, la traspassà a en Pere Llobet (treballava per a en Hugo) i finalment la comanda en Pere Llobet, el seu fill des del 1995. La continuïtat ja es veurà. De moment la fleca ja té 117 anys. I que duri.

Mercat Plaça del Gra. Figueres

Març 2013

Hi ha gent que prefereix menjar a casa a menjar en un restaurant, on et pots preparar els ingredients dels diferents plats que s’han de cuinar, controlant la seva qualitat i procedència. A aquests que saben cuinar i necessiten verdures fresques (per a la manutenció diària) , als que (a l’igual que jo mateix) no saben cuinar, però saben preparar amanides, als que han de comprar fruita (i menjar-ne que és molt sa) i finalment als que agrada aquesta mena de concentracions de colors, olors, sons, veus, trobades, gent, etc., va dedicada aquesta entrada al Mercat de Fruites i Verdures de la Plaça del Gra de Figueres del dissabte (i del dijous i del dimarts). 

Dèiem que es fa a la Plaça del Gra, perquè aquesta és la seva ubicació habitual juntament amb la propera Plaça de Catalunya. Però fins d’aquí a 11 mesos (segons el diari El Punt-Avui, és a dir, febrer 2014, si les autoritats, tècnics i economia ho permeten) tan sols es farà a la Plaça Catalunya, degut a les obres de manteniment i restauració del cobert i paviment de la Plaça del Gra.

Xarcuteria Chafoca. Figueres

Març 2013

Us ha passat algun cop que per Nadal (o en altres ocasions) us regalen un pernil (sencer)?. Doncs a nosaltres aquest any (ens hem portat molt bé) ens han regalat dos pernils (no penseu malament que cap ha estat d’algun establiment ressenyat en aquest blog). El primer (gros i sense gaire grassa) el vam encetar just abans de Nadal i vàrem gaudir durant molts dies, nosaltres i la família i els amics. El tapàvem amb talls de la seva pròpia grassa o amb paper film transparent, o amb un drap de cuina i anàvem menjant abans que es fes malbé. Patíem. Però finalment (malauradament perquè era molt bo) es va acabar. 

Forn La Barceloneta. Figueres

Març 2013

Entrar al forn La Barceloneta és entrar a un espai amb història, no tant sols del local (inaugurat l’any 1963) sinó de la saga que el regenta i que ja va per la cinquena generació. Van començar allà per l’any 1885 al carrer de La Barceloneta núm. 26. Van continuar pel carrer de La Barceloneta núm. 18 l’any 1921 i carrer Muralla núm. 1 l’any 1939. Un cop acabada la guerra civil i després d’una desgràcia familiar relacionada amb aquella, acaben al carrer Muralla núm. 21 des de l’any 1963 on estan actualment (si en voleu saber més, mireu la seva web).

Són especialistes en pastes seques, molt bones, però el què volem comentar són els brunyols.

Si teniu l’oportunitat de veure’n a l’aparador, entreu-hi i compreu-ne, no us penedireu, doncs és una menja deliciosa amb la seva compacitat flonja i lleugerament cruixent (absteniu-se els que esteu en plena dieta estricta).