Mercat Plaça del Gra. Figueres

Març 2013

Hi ha gent que prefereix menjar a casa a menjar en un restaurant, on et pots preparar els ingredients dels diferents plats que s’han de cuinar, controlant la seva qualitat i procedència. A aquests que saben cuinar i necessiten verdures fresques (per a la manutenció diària) , als que (a l’igual que jo mateix) no saben cuinar, però saben preparar amanides, als que han de comprar fruita (i menjar-ne que és molt sa) i finalment als que agrada aquesta mena de concentracions de colors, olors, sons, veus, trobades, gent, etc., va dedicada aquesta entrada al Mercat de Fruites i Verdures de la Plaça del Gra de Figueres del dissabte (i del dijous i del dimarts). 

Dèiem que es fa a la Plaça del Gra, perquè aquesta és la seva ubicació habitual juntament amb la propera Plaça de Catalunya. Però fins d’aquí a 11 mesos (segons el diari El Punt-Avui, és a dir, febrer 2014, si les autoritats, tècnics i economia ho permeten) tan sols es farà a la Plaça Catalunya, degut a les obres de manteniment i restauració del cobert i paviment de la Plaça del Gra.

Per al final d’aquest escrit deixarem la pinzellada històrico-arquitectònica de la Plaça del Gra i la seva evolució en el temps, juntament amb la Plaça de Catalunya i la seva coberta fotovoltaica.

Com que hi ha moltes parades, ens fixarem en les de fruites i verdures, preferentment de paradistes de producció pròpia o de paradistes amb llarga trajectòria. Per aconseguir conèixer-los, acompanyarem a vilatans com la Rosa o el Joan, que ens orientaran en les seves preferències.

Amb la Rosa (amb quasi 80 anys) visitem la parada dels Casademont de Vilabertran, on l’Antònia i el seu fill en Jordi ens expliquen que ja són tres les generacions que porten a la parada, des d’aproximadament els anys 60. Disposen d’una parada de 10 m a la Plaça del Gra on ofereixen verdures de producció pròpia dels seus horts de Vilabertran: cols, bròquils, cebes, etc. També ens comenten que ofereixen altres productes que no són de la seva pròpia collita, com les mongetes tendres, tomàquets, etc.(productes que no són de temporada), perquè els compradors ho necessiten igualment.

Seguint amb la Rosa, visitem la parada del Tirandillo (el nom de la parada ve de quan li preguntaven al titular de la parada, que com anaven les vendes i com que sempre contestava tirandillo, li va quedar el nom), que disposen de dues parades amb 20 m de llargària. Fan d’intermediaris amb productes comprats a diversos productors i mercagirona, amb molta varietat de fruites de tot tipus i una molt bona qualitat amb preus equilibrats (és una de les parades on jo ja comprava la fruita sense saber que era la preferida de la Rosa). 

Amb en Joan (cada dissabte fa la compra de la setmana per a una família de quatre persones) visitem les seves parades preferides. Primer parem a la parada dels Casademont, ja comentada amb l’acompanyament de la Rosa, on fa acopi de diverses verdures.

 

Després visitem la parada dels Puig de Rabós, amb quatre generacions (actualment regentada per la Rosa i la seva filla) i productes propis de verdures de temporada de la zona de Cabanes i Vilabertran, on en Joan compra altres verdures.

 

Anem a la parada de productes ecològics Bionofre (www.bionofre.com) regentada per l’Anna (porten aproximadament 10 anys) amb botiga a Girona i Vilamalla, on a més hi tenen hort propi (productes de temporada). El que no produeixen ho aporten de diferents productors ecològics de Catalunya del Nord i Andalusia. En Joan va comprar fonoll i un enciam.

Després amb el carretó ple (ja no li cabia res més) ens assenyala la parada dels Guil, amb tres generacions, actualment regentada per la Lídia, sense producció pròpia, però adquirint el génere a productors locals: pomes de l’Armentera, verdures de Vilabertran, etc, o productors directes de València com és el cas dels cítrics, molt valorats pels clients. Acabem la nostra visita comprant-li carrotes, peres, kiwis, pomes i uns tomàquets (3,30 €/K) amb una textura i gust exquisit.

Nota històrico-arquitectònica

Els llocs de venda del mercat figuerenc s'escampaven abans per tot el nucli urbà: la verdura i les fruites es venien a la plaça de l'Ajuntament, els cereals a la plaça del Gra, l'aviram i els conills a la plaça del Sol, la roba a la Plaça Triangular, i els ferros vells a la plaça de la Palmera.

La primera construcció d’aquesta zona va ser el convent dels monjos benedictins de Sant Pere de Rodes l’any 1807 i per aquest motiu l’emplaçament passà a ser conegut com a plaça dels Monjos i des del 1826 plaça del Gra. El creixement urbà d’aquest sector de la ciutat es va incrementar l’any 1877 amb l’arribada del ferrocarril: la plaça va esdevenir punt de pas obligat per anar a l’estació i Figueres es va convertir en peça clau de tota la indústria i el comerç de la comarca.

Allà on hi havia el convent, l’any 1884 es va construir l’Asil Vilallonga i, dos anys més tard, els figuerencs Macau, Roca i Andrés van impulsar el cobriment de la plaça per poder protegir de la pluja el mercat de cereals. Van comptar amb el suport de Marià Vilallonga, industrial del ferro, que va regalar el material necessari per fer les 36 columnes de fosa que aguanten la coberta, obra del mestre d’obres Francesc Puig i Saguer. Així, l’any 1886 es va inaugurar la plaça tal com la coneixem ara i va passar a albergar el mercat de cereals, motiu pel qual va rebre el nom de plaça del Gra. A partir del 1973, l’espai es va destinar de manera definitiva a mercat de fruites i verdures el dimarts, dijous i dissabte. Durant anys, una gran bàscula avui desapareguda permetia que els pagesos poguessin pesar els seus carros sencers de productes.

Com que cada cop hi havia més paradistes i la superfície de la plaça del Gra era limitada, es van ampliar els llocs de venda, a la veïna plaça de Catalunya sota la nova coberta fotovoltaica, dissenyada pels arquitectes Rafael i Xavier de Càceres, que cobreix 1700 m2 amb un cost aproximat de 2.000.000 €, amb un retorn de 127 MVh per any (aprox. 37.000 €). És justificable la seva construcció?. És justificable la construcció de l’altell que complementa la coberta amb 3 escales i un ascensor?. Ho deixem al vostre criteri.

Ara la plaça del Gra està tancada i segons el diari El Punt / Avui de data 7/3/2013, “les obres de la plaça del Gra de Figueres duraran onze mesos i no sis com havia previst inicialment l'Ajuntament de la ciutat. Es millorarà el paviment i la coberta. Per fer-ho, s'han de treure una a una les teules, que es guardaran per tornar a col·locar-les, i caldrà reforçar els pilars de la coberta. Aquestes feines de millora a la plaça, que és del 1886, han obligat els paradistes del mercat de la verdura a traslladar-se a la plaça de Catalunya. Segons va explicar l'alcaldessa, Marta Felip, durant el ple de dimarts, la decisió s'ha precipitat –es va anunciar amb poc temps als paradistes– perquè va volar una de les teules i es va creure que calia una actuació urgent. L'Ajuntament ha previst tres fases d'obres. La primera la farà la brigada municipal, però les altres dues s'han de licitar i adjudicar a una empresa. Per això, es calcula que les feines duraran més del previst. El consistori ha demanat una subvenció al PUOSC per afrontar el cost d'una part de l'obra”.

Mercat de fruites i verdures

Plaça del Gra i Plaça de Catalunya

Dimarts, Dijous i Dissabtes, de 9h a 14h