Si llegiu la presentació de la web del restaurant Can Maret a Vilademuls que vàrem visitar a l'octubre de 2013, veureu que fan una lloança de la carxofa. Si llegiu l'article que publicava el diari La Vanguardia en data 18 de gener de 2013 amb el suggerent títol de "carxofes de traca i mocador", veureu que els articulistes deixen les carxofes pels núvols. Amb aquests antecedents, juntament amb la devoció que sentim per les carxofes i sent la seva millor època (fins finals d'abril) allà que ens anem, amb reserva prèvia no sigui que ens quedem sense lloc.
Ens aten la Roser, ànima de la casa en la sala, entrant i sortint contínuament de la cuina, anant a les brases donant un cop de mà a en Lluís, amo i senyor de les brases. La llar de foc, amb unes potents flames, dóna caliu i color a la sala, millorada des de la nostra darrera visita amb un nou color del sostre i unes làmpades que s'adiuen molt amb l'ambient de la mateixa, tot seguint les indicacions de la casa de mobles Dadà de Figueres.
I es clar, demanem carxofes a la brasa com totes les taules (no n'hi ha cap sense comensals). La ració la composen 4 unitats que necessiten 25 minuts, doncs les fan al moment (al preu de 10,50 € la ració). Un cop cuites les passen de dues en dues a la cuina on les preparen traient les fulles exteriors no comestibles i presentant-les en dos plats amb un raig d'un bon oli i un polsim de sal, des dels quals es poden menjar sense embrutar-te els dits. Els dos plats els trauen amb un espai de temps suficient per a que mantinguin l'escalfor. I li donem la raó als articulistes de La Vanguardia, són de traca i mocador, encara que per la Roser aquest any les carxofes no són tant bones com les de l'any passat malgrat que procuren tenir-ne'n les millors.
A part de les carxofes hem demanat els següents plats:
Tots boníssims!
I tot això, amb aigua sense gas, vi negre i pa, per un import total de 41,55 €.
Sempre és un plaer comptar amb la vostra visita!
ResponElimina(Ben cert que aquest any trobar la carxofa adequada ens dóna forces maldecaps... Al final no ens quedarà més remei que cultivar-la...?! ;)
Moltíssimes gràcies per compartir el vostre testimoni.