Mateix (o superior) nivell a la cuina que a Cistella i mateix (o inferior) nivell al servei de sala a un preu molt competitiu (menú laborables de migdia a 12,50 €)
Si vareu llegir l'entrada del Badó de Ciostella de març de 2013, ja teniu molt avançat en relació a Can Badó de Figueres. La cuina segueix sent excel·lent mentre que el servei de sala segueix sent fred, apàtic i desbordat, amb llargues esperes en l'atenció a l'arribada, en la demanda del compte i pagament o inclús en la comanda de les taules quan atenen a una taula que ha arribat posterior a la teva malgrat que ho dius (no sabem si és qüestió d'amistats o d'incompetència). Malgrat tot, l'èxit de públic és magnífic, amb el local ple i gent esperant el seu torn. A veure com funcionaran quan els dos Badós funcionin simultàniament (ara al de Cistella fan vacances). Esperem comentaris.
Ocupa l'antic local de l'Ònix al carrer de Sant Llàtzer, remodelat amb gràcia, amb un punt rústec i contemporani a l'hora, amb terres de fusta i paraments amb un arrambador de rajola de gres on es recolza un banc corregut i sostres foscs que amaguen o dissimulen les instal·lacions d'on parteix el cablejat del llums puntuals sobre les taules (poca llum durant el dia). Malgrat ser un tub, es creen diferents zones que trenquen aquella disposició, creant racons més controlats, que finalitzen en la zona de la barra i l'accés a les cuines i un petit pati per on entra llum natural. El primer racó conté un gran mural pissarra amb anotacions amb guix, mentre que el segon racó el presideix un formidable moble de "ferreteria" que fa d'office i amb la paret contraria amb un mostrari de miralls, molt bé. No vam passar d'aquest nivell. L'acústica és fatal. Ho supleixen (o ho augmenten amb la música ambient).
Les taules (una mica petites) són de fusta amb un peu d'acer, col·locades molt juntes sense intimitat possible respecte els veïns de taula (vigileu amb el que dieu), amb un banc a una banda i cadires còmodes a l'altra. Les estovalles són sintètiques i individuals amb tovallons de paper.
I arriba el moment de demanar (hem tingut temps d'escriure aquesta crònica i llegir el menú uns 300 cops, la qual cosa li agraïm a la noia que ens va atendre). Hem de dir que un cop demanat, el ritme ja s'assembla més a un restaurant normal, excepte la comanda de postres i del compte (optàvem per marxar sense pagar o aixecar-nos i pagar a la barra, optant per la darrera després de pensar-ho molt).
Ens varen portar les begudes, una ampolla de vi negre Roca i Mora de Tarragona (fent país) que no estava malament (amb les esperes anàvem bevent quan som de poc alcohol i vam acabar una mica torrats, no estem acostumats) i d'aigua Les Creus (500 ml), acompanyats d'un aperitiu "crema de cigrons" una altra manera de dir humus, amb unes torradetes, molt bé i la panera de pa, molt correcte.
Hem de dir que en el menú totes les propostes eren engrescadores. De primer ens vam decantar per les "llenties estofades amb escamarlanets" i en Badó sempre sorprenent, va preparar-les no caldoses (al contrari del que esperàvem) amb tres escamarlanets coronant-les i amb una cocció al punt i un sabor magnífic. La segona proposta que vam triar va ser una "amanida amb escalivada i formatge de cabra" molt complerta que incorporava diversos tipus de verds, tomàquets cherry, magrana, sèsam i nous, perfecta. No vàrem triar però vam veure als veïns de taula la "escudella amb terrina de carn d'olla" espectacular de presentació, però no vam gosar de fer-li una foto, a l'escudella, però potser amb el temps, amb les taules tant juntes i els temps d'espera sorgeixen noves amistats o alguna cosa més i podem fer fotografies dels plats dels veïns de taula.
De les diferents opcions de segon plat i com que som bastant arrossaires, vam optar per "arròs de pollastre, conill i bolets", presentat amb una cassola, bastant caldós (com anàvem bé de temps, és un dir, vam esperar si reduïa, però no va haver manera). Els coberts previstos eren una forquilla i un ganivet, però amb aquest estris després d'intentar-ho molts cops, se'ns escapaven els grans i vàrem demanar cullera (no sabem si era un arròs caldós no previst o es varen descuidar les culleres). Hem de dir que era molt gustós, bastant fort, en quantitat suficient i prepareu-vos per patir set tota la tarda (no me l'imagino per la nit). També ens van sorprendre els plats on servíem l'arròs, metàl·lics, molt lleugers, per suposem mantenir-lo calent, un gran detall (el personal de sala no ens va saber explicar de que estaven fets únicament ens van dir que estaven comprats a Mèxic). Un gran plat, els recipients i l'arròs. Dels altres dos plats no podem dir gaire ja que els nostres "ja amics" de la taula del costat també prenien l'arròs.
I per finalitzar les postres. Vam triar la "macèdonia de fruites amb gengibre", perfecte de gust i el "brownie de xocolata amb gelat de vainilla", també perfecte on també incorporaven una maduixa, pols de galeta i sucre, molt ben presentat. Un final dolç espectacular.
Diem quasi el mateix que en la resenya del Badó de Cistella: són les 15h15, hem tardat 1h45 (s’hauria d’intentar rebaixar aquest temps) d’un dia laborable (més o menys perquè són els Nadals) i hem de continuar treballant. Ho farem amb alegria, doncs la factura puja 25 € (2 persones) i és una de les millors relacions qualitat/preu de la zona. Tornarem malgrat tot, si tenim temps, estem encantats amb el nostre (s) acompanyant (s), per poder xerrar llarga estona o la pressió sangínia es manté en els nivells normals ja que si aquell dia la tenim alta (som hipertensos) no vindrem perquè ens posem nerviosos.
Restaurant Can Badó
Carrer Sant Llàtzer 8. Figueres
972505011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Esperem els vostres suggeriments ...