dimarts, 26 de febrer del 2013

Restaurant Antaviana. Figueres

24 setembre 2013

L’Antaviana, un dels nostres restaurants preferits a Figueres quan l’economia ens ho permet, des d’aquest estiu disposa d’un menú a migdia de dimarts a divendres a 16 € que ens facilita poder anar-hi més sovint.

Tant la qualitat del local com la de la cuina ja van ser tractades en l'entrada de febrer 2013. Ara volíem contrastar el menú diari.

La rebuda, tractament, parament de la taula i servei, són els mateixos que en el servei de carta. O sigui, excel·lent.

Per a beure hem demanat aigua sense gas (Les Creus 0,5 L) i dues copes de vi blanc Verd Albera de Martí Fabra de Sant Climent puntuat amb 88 punts en la guia Peñin. Mentre esperem el menú que hem triat, ens serveixen uns bitxos fregits al punt de sal (no picaven) com aperitiu i també unes llesques de pa.


El menú que hem triat ha estat de primer “Musclos al vapor” (del sud de França) en una bona quantitat, de grandària petita i mitjana però molt plens (perfectament cuits al punt), salpimentats al final amb un rajolí d’oli d’oliva i pebre que els hi confereixen un sabor molt característic, i “Ravioli de mascarpone i alfàbrega” (8-10 peces) fets amb pasta fresca, una cara tradicional i l’altra d’alfàbrega i farcits amb mascarpone. També hi havia una interesant “Amanida de tomata cor de bou i ventresca de tonyina”.

  
Per al segon hem demanat “Llucet fregit” amb dos llucets molt ben fregits, tres rodanxes de patata sobre unes tires de carbassó a la planxa i “Bacallà amb tomata” amb un bon tall de bacallà sense cap espina, una salsa de tomata i tres rodanxes de patata al forn, tot prefecte de cocció. També hi havia “Estofat de bou”.


De postres hem triat “Pastís cruixent de xocalata negre”, amb pasta de full com a base i unes quantes capes de xocolata, acompanyat d’un gelat de xocolata blanca i “Préssec de vinya al moscatell” tallat molt petit en un bol amb moscatell, deliciós. També hi havia “Iogurt d’ovella amb confitura”.


El resultat del dinar ha estat esplèndid amb una molt bona relació qualitat/preu en un espai magnífic. Molt recomanable. 



6 setembre 2013

Avui hem llegit a La Vnguardia sota el títol:

Lindando con el Dalí

Antaviana, una cocina más que laudable | ANTAVIANA 


un article de "5 a taula" a les pàgines de VIVIR (color sèpia). No podem fer un link doncs està limitat als subscriptors del diari

 

Agost 2013

Avui hem llegit al diari El Punt-Avui la notícia de que l'actor Àlex Casanova està treballant com a cambrer a l'Antaviana fins el 31 d'agost. Podeu seguir la notícia publicada a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/668617-cambrer-dexit.html



Febrer 2013

Contràriament als nostres principis de no comentar restaurants amb un preu superior a 25 € per persona, potser algun cop us conviden (i no heu de pagar vosaltres, quina sort) amb motiu d’un aniversari (el meu cas) i us diuen que trieu un restaurant de Figueres. I no he dubtat l’Antaviana és la meva elecció. Pel menjar, amb la seva filosofia de km-0 i slow food amb productes propers, ecològics i de mercat, tot cuinat al moment. Pel lloc, ampliat i inaugurat desembre 2012, amb unes característiques mediambientals i de bon gust, molt remarcables. Per les persones que ho porten totalment identificades amb el menjar i el lloc. Per la bona relació qualitat/preu, un dels principis d’aquest blog. Llàstima que aniversari (d’edat) només hi ha un a l’any. Haurem d’inventar-nos noves excuses per anar-hi. És un  restaurant que hauríem de fomentar entre els figuerencs per a que perduri molts anys.


El local ha estat dissenyat per l’arquitecta Rosa Cullell amb la col·laboració del propietari i encarregat de la sala i també interiorista i les aportacions en l’estructura del sostre d’un fuster de Roses d’origen holandès amb grans coneixements del seu ofici que es passaven de generació en generació a través dels compagnons. Un sostre de fusta, espectacular, que cobreix un espai quasi triangular amb grans bigues d’avet alemany mentre que les llates són d’avet francès, conformant una coberta descontaminant de les partícules aèries en suspensió i per tant ajudant a la millora del medi ambient.


dilluns, 18 de febrer del 2013

Restaurant Coordenades. Figueres



Febrer 2013

Tot passant per la Plaça del Sol de Figueres, allà on es denomina carrer Mestre Manuel de Falla nº 2 i on abans hi havia el bar Cafè de Nit, veureu un local que respon al nom de COORDENADES (concretament 42º15’57”N 02º57’26”E que és la ubicació exacta per als que vagin amb GPS i no trobin el local).





El local ha estat dissenyat, per Rossend Cortés (segons explica la seva web). L’entrada (mitjançant un esglaons) se situa al carrer, però disposa d’un segon accés accessible per la part posterior, a través d’un bonic jardí, que dona al passeig Nou, davant el Parc Bosc i que a més, amb una gran vidriera dona molta llum (i vistes) a la sala on s’ubiquen les taules (aproximadament 12 taules quadrades). Disposa d’una segona sala privada per a celebracions, reunions, etc., tancada per una porta corredissa. La cuina és interior i queda a la vista, davant de la barra de bar. Junt a la façana del carrer hi ha un petit espai a mode de galeria per prendre alguna cosa. És una reforma solvent que utilitza materials no gaire usuals i que busca la qualitat espacial i visual, minimalista, creant tot un recorregut fins la taula en espera del més important, el plaer gastronòmic dels “gormands figuerencs” (i no figuerencs). 

Per la categoria del local (i per tant, dels preus en consonància) tant sols comentem el menú diari (de dimarts a divendres a migdia) a un preu fixe de 20 €.





diumenge, 3 de febrer del 2013

Restaurant La Rectoria. Espinavessa

Febrer 2013




En un extrem de l'Alt Empordà, a la vora del Pla de l'Estany, en un recòndit poble anomenat Espinavessa (gràcies a les indicacions dels que segueixen el bloc), a 23 km de Figueres (20 min) trobem La Rectoria, un restaurant enclavat en l'antiga rectoria de l'esglèsia del segle XVIII de la població, amb una capacitat per a 52 persones, segons ens diu la Maria (responsable de la sala). 





El local ha estat acondicionat per l'interiorista Jordi Pigem amb una bona tria dels nous materials tot dialogant amb l'essència del lloc, deixant que l'història del mateix ens atrapi amb la magnificiència de les voltes dels sostres i el caliu del paredat de les parets. Amb la gran obertura al pati, la sala més gran s'inunda de llum. Les diferents habitacions disposen de taules de diverses grandàries adaptades al nombre de comensals, creant intimitat entre les mateixes. Les taules són àmplies (disposen d'estovalles i tovallons de roba) i les cadires còmodes.


dijous, 24 de gener del 2013

Restaurant Trànsit. Figueres

Març 2013
En el reportatge de Gener 2013 dèiem que el cafè era millorable i avui, quan hem tornat a dinar, l'hem demanat i ens ha sorprès molt gratament amb el seu agradable sabor fort i intens, amb una aroma consistent i persistent, característics dels cafès de la varietat aràbica.

Ens confessa en Fernando (ens l'ha preparat personalment) que ell en pren de 4 a 5 al dia (vigila la hipertensió Fernando) i que creu que per obtenir un bon cafè: t'ha d'agradar, l'has de prendre i sentir-lo, i que si no li dónes importància, mai podràs preparar-lo amb amor (un bon cafè és un art i no quelcom mecànic). Per això, a tot el personal de sala del Trànsit, els envia a fer cursos de preparar cafè a Girona, perquè n'aprenguin la tècnica. Tècnica que es combina amb un bon producte, Ital Cafè, varietat aràbica 100%, grau de mólt, temperatura de l'aigua, cremositat i una neteja dels engranatges de la màquina, que en aquest cas és diària (molt poc habitual en altres barres).

I ell està orgullós de que hi hagi clients que vagin expressament tant sols a prendre cafè.
Per tant, hem rectificat amb molt de gust (de cafè) l'entrada de gener 2013.  

Febrer 2013
El preu del menú ha passat de 10,50 a 10,70 €.

Gener 2013

Havíem passat molts cops per l’avinguda Vilallonga, concretament a l’alçada de la benzinera Petrem i sempre que llegíem  Restaurant TRÀNSIT (i en el mural adjacent menú a 10,50 €), pensàvem “restaurant de benzinera i amb vidres que no permeten veure si hi ha gaire gent, malament”.
Però un dia vam entrar i a partir d’aquell moment, ja som clients habituals, com molts dels que entren per primer cop.

És un restaurant ampli, amb dos accessos. Un per la façana a l’avinguda Vilallonga on disposen d’una primera sala, conseqüència de la llei que obligava a separar els fumadors dels no fumadors, més tranquil·la, mentre que el segon accés s’ubica a la part posterior, amb un gran aparcament per a cotxes, on disposa d’una gran sala amb la barra i tres televisors de paret.
Malgrat les grans dimensions de les sales i la gran capacitat de comensals, si aneu un diumenge a partir de les 14h i no teniu reserva, us haureu d’esperar, doncs sol estar ple, d’uns clients normalment assidus, fet que exemplifica l’excel·lent relació qualitat/preu. 

El perquè d’aquest èxit el trobem en l’acollida d’en Fernando, responsable d’un restaurant que, segons ens explica ell mateix, és singular, en quant no hi ha cap de sala, cap de cuina, cap de cambrers, on tots fan de tot el que convingui per al bon funcionament del restaurant, en el ràpid servei malgrat les dimensions, en l’amplària de les taules i comoditat de les cadires, en l’ampli assortit de premsa diària amb fins a 6 diaris i sobretot el menjar (molt bo).