dissabte, 30 de març del 2013

Làctics Raphel Lladó. Maià de Montcal



Març 2013

Productes làctics ecològics adquirits al propi elaborador, en el seu àmbit a Maià de Montcal, tot veient, si us ve de gust, les protagonistes, les vaques.

Si sortiu de Figueres, heu d’anar per la carretera d’Olot direcció Besalú, passar el trencant de Maià de Montcal que us quedarà a la dreta, a 1 km aprox. prendre el trencant a l’esquerra direcció veïnat de Bruguers i restaurant Mas Pere Pau i a 1 km aprox. trobareu l’aparcament del restaurant que també ho és del nostre destí, que queda a la dreta, amb un petit cartell indicant Can Garriga i Raphel Lladó. La distància des de Figueres és de 22 km i es tarda aprox. 24 min. (segons Google Maps).




divendres, 29 de març del 2013

Fruit Palace. Figueres



Març 2013

Fruit Palace és una botiga bàsicament de fruites i verdures, de qualitat (65% de la zona de l’Alt Empordà), dintre del celler Wine Palace, encara que també ofereixen altres productes gastronòmics.


Quants cops haureu passat per l’avinguda Vilallonga de Figueres cantonada ronda Firal i al veure “Wine Palace”, haureu pensat: ostres, un celler per a turistes. A mi em va passar, fins que un dia passejant per la zona (m’agrada molt caminar i sóc molt curiós), vaig fer un acte de valentia i vaig entrar a tafanejar. El que vaig veure va ser una gran varietat de cerveses, vins, caves i altres begudes alcohòliques a part d’altres productes gastronòmics, a millors preus que altres comerços del ram o dels grans supermercats. I de turistes, pocs. Algun cop (molt pocs en 5 anys que porto anant-t’hi) he coincidit amb un autocar (els hi preparen des de la central). En una altra entrada parlarem del Wine Palace. Avui parlarem del FRUIT PALACE, un annex dintre de la botiga dedicada bàsicament a fruites i verdures, que realment fa molta patxoca, encara que inevitablement al parlar de la seva història haurem de fer-hi referència.

 
La història del Wine Palace comença fa aproximadament 20 anys, quan en Martí, veí de Garrigàs, veu una franja de negoci amb els veïns de l’altra banda de la frontera i munta la primera botiga a Els Límits amb el nom de Wine Palace Sardana. La botiga té l’èxit esperat i munta una segona botiga a Hostalets de Llers amb el nom de Wine Palace Pitres. Fa aproximadament 11 anys que crea una nova botiga a Figueres que serà la central de la cadena. Ara segons la seva web, ja en són 18 les botigues Wine Palace a Catalunya i esperen donar el salt a la resta d’Espanya.



dimarts, 26 de març del 2013

Restaurant Badó. Cistella



Març 2013

Cuina de mercat i casolana amb productes de la terra, amb una molt bona relació qualitat/preu (preu menú laborables a migdia: 15 €).



Cistella, una població petita amb 181 habitants, disposa d’una església parroquial Santa Maria de Cistella, amb una façana romànica del segle XII i resta de l’edifici reconstruït al segle XVII i d’un nucli agregat, Vilaritg (26 habitatges), amb un castell, actualment masia, documentat des del 978 i que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i una altra església adossada. Però el nostre interès avui és la Plaça Major (si no hi haguessin cotxes seria magnífica) i concretament el Badó restaurant, inaugurat el març del 2012 allà on s’ubicava anteriorment el restaurant Carles Antoner.


 
Al capdavant del restaurant estan Salvador (Badó) Callís (cuina) i Elisabeth Gracia (cap de sala) amb un servei (correcte, però fred) de 2 persones més en sala. L’experiència anterior de Badó ha estat ser professor de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà i créixer en el si d’una família dedicada a aquest mon. 




dilluns, 25 de març del 2013

Forn de pa Pere Llobet. Figueres



Juliol 2013

El forn Pere Llobet ha obert un nou local al Cr Sant Pau, on s'hi pot comprar els productes tant bon de sempre i, a més, si no us podeu esperar, podeu degustar-ho allà mateix, ja que ara també és cafeteria. En breu, us podrem explicar més coses, després de visitar-lo.



Març 2013

Fins fa no gaire temps, els punts de venda de pa eren les fleques. Amb l’avenç de noves tècniques, nous hàbits de compra i l’expansió de les ànsies de vendre (i fer negoci) dels comerços, han aparegut nous formats de pa amb masses congelades (supermercats, benzineres, carnisseries, etc.). Per sort, encara queden fleques artesanes com la fleca Pere Llobet al carrer Terreres on el seu punt fort és la forma de funyir, de disposar d'un forn de sola, de treballar amb llevats naturals, del repòs de la massa, ... i això ens dóna un producte totalment diferent del gran industrial, tal com ens explica en Pere Llobet, fill.


 

La història de la fleca comença el 1896 quan Narcís Bosch la posà en marxa. Cap el 1920 agafà les regnes en Hugo Bosch, el seu fill, que al seu temps, cap al 1960, la traspassà a en Pere Llobet (treballava per a en Hugo) i finalment la comanda en Pere Llobet, el seu fill des del 1995. La continuïtat ja es veurà. De moment la fleca ja té 117 anys. I que duri.




dilluns, 18 de març del 2013

Mercat Plaça del Gra. Figueres



Març 2013


Hi ha gent que prefereix menjar a casa a menjar en un restaurant, on et pots preparar els ingredients dels diferents plats que s’han de cuinar, controlant la seva qualitat i procedència. A aquests que saben cuinar i necessiten verdures fresques (per a la manutenció diària) , als que (a l’igual que jo mateix) no saben cuinar, però saben preparar amanides, als que han de comprar fruita (i menjar-ne que és molt sa) i finalment als que agrada aquesta mena de concentracions de colors, olors, sons, veus, trobades, gent, etc., va dedicada aquesta entrada al Mercat de Fruites i Verdures de la Plaça del Gra de Figueres del dissabte (i del dijous i del dimarts). 


Dèiem que es fa a la Plaça del Gra, perquè aquesta és la seva ubicació habitual juntament amb la propera Plaça de Catalunya. Però fins d’aquí a 11 mesos (segons el diari El Punt-Avui, és a dir, febrer 2014, si les autoritats, tècnics i economia ho permeten) tan sols es farà a la Plaça Catalunya, degut a les obres de manteniment i restauració del cobert i paviment de la Plaça del Gra.


dilluns, 11 de març del 2013

Xarcuteria Chafoca. Figueres



Març 2013

Us ha passat algun cop que per Nadal (o en altres ocasions) us regalen un pernil (sencer)?. Doncs a nosaltres aquest any (ens hem portat molt bé) ens han regalat dos pernils (no penseu malament que cap ha estat d’algun establiment ressenyat en aquest blog). El primer (gros i sense gaire grassa) el vam encetar just abans de Nadal i vàrem gaudir durant molts dies, nosaltres i la família i els amics. El tapàvem amb talls de la seva pròpia grassa o amb paper film transparent, o amb un drap de cuina i anàvem menjant abans que es fes malbé. Patíem. Però finalment (malauradament perquè era molt bo) es va acabar. 

diumenge, 10 de març del 2013

Forn La Barceloneta. Figueres



Març 2013


Entrar al forn La Barceloneta és entrar a un espai amb història, no tant sols del local (inaugurat l’any 1963) sinó de la saga que el regenta i que ja va per la cinquena generació. Van començar allà per l’any 1885 al carrer de La Barceloneta núm. 26. Van continuar pel carrer de La Barceloneta núm. 18 l’any 1921 i carrer Muralla núm. 1 l’any 1939. Un cop acabada la guerra civil i després d’una desgràcia familiar relacionada amb aquella, acaben al carrer Muralla núm. 21 des de l’any 1963 on estan actualment (si en voleu saber més, mireu la seva web).

Són especialistes en pastes seques, molt bones, però el què volem comentar són els brunyols.



Si teniu l’oportunitat de veure’n a l’aparador, entreu-hi i compreu-ne, no us penedireu, doncs és una menja deliciosa amb la seva compacitat flonja i lleugerament cruixent (absteniu-se els que esteu en plena dieta estricta).


dimarts, 26 de febrer del 2013

Restaurant Antaviana. Figueres

24 setembre 2013

L’Antaviana, un dels nostres restaurants preferits a Figueres quan l’economia ens ho permet, des d’aquest estiu disposa d’un menú a migdia de dimarts a divendres a 16 € que ens facilita poder anar-hi més sovint.

Tant la qualitat del local com la de la cuina ja van ser tractades en l'entrada de febrer 2013. Ara volíem contrastar el menú diari.

La rebuda, tractament, parament de la taula i servei, són els mateixos que en el servei de carta. O sigui, excel·lent.

Per a beure hem demanat aigua sense gas (Les Creus 0,5 L) i dues copes de vi blanc Verd Albera de Martí Fabra de Sant Climent puntuat amb 88 punts en la guia Peñin. Mentre esperem el menú que hem triat, ens serveixen uns bitxos fregits al punt de sal (no picaven) com aperitiu i també unes llesques de pa.


El menú que hem triat ha estat de primer “Musclos al vapor” (del sud de França) en una bona quantitat, de grandària petita i mitjana però molt plens (perfectament cuits al punt), salpimentats al final amb un rajolí d’oli d’oliva i pebre que els hi confereixen un sabor molt característic, i “Ravioli de mascarpone i alfàbrega” (8-10 peces) fets amb pasta fresca, una cara tradicional i l’altra d’alfàbrega i farcits amb mascarpone. També hi havia una interesant “Amanida de tomata cor de bou i ventresca de tonyina”.

  
Per al segon hem demanat “Llucet fregit” amb dos llucets molt ben fregits, tres rodanxes de patata sobre unes tires de carbassó a la planxa i “Bacallà amb tomata” amb un bon tall de bacallà sense cap espina, una salsa de tomata i tres rodanxes de patata al forn, tot prefecte de cocció. També hi havia “Estofat de bou”.


De postres hem triat “Pastís cruixent de xocalata negre”, amb pasta de full com a base i unes quantes capes de xocolata, acompanyat d’un gelat de xocolata blanca i “Préssec de vinya al moscatell” tallat molt petit en un bol amb moscatell, deliciós. També hi havia “Iogurt d’ovella amb confitura”.


El resultat del dinar ha estat esplèndid amb una molt bona relació qualitat/preu en un espai magnífic. Molt recomanable. 



6 setembre 2013

Avui hem llegit a La Vnguardia sota el títol:

Lindando con el Dalí

Antaviana, una cocina más que laudable | ANTAVIANA 


un article de "5 a taula" a les pàgines de VIVIR (color sèpia). No podem fer un link doncs està limitat als subscriptors del diari

 

Agost 2013

Avui hem llegit al diari El Punt-Avui la notícia de que l'actor Àlex Casanova està treballant com a cambrer a l'Antaviana fins el 31 d'agost. Podeu seguir la notícia publicada a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/668617-cambrer-dexit.html



Febrer 2013

Contràriament als nostres principis de no comentar restaurants amb un preu superior a 25 € per persona, potser algun cop us conviden (i no heu de pagar vosaltres, quina sort) amb motiu d’un aniversari (el meu cas) i us diuen que trieu un restaurant de Figueres. I no he dubtat l’Antaviana és la meva elecció. Pel menjar, amb la seva filosofia de km-0 i slow food amb productes propers, ecològics i de mercat, tot cuinat al moment. Pel lloc, ampliat i inaugurat desembre 2012, amb unes característiques mediambientals i de bon gust, molt remarcables. Per les persones que ho porten totalment identificades amb el menjar i el lloc. Per la bona relació qualitat/preu, un dels principis d’aquest blog. Llàstima que aniversari (d’edat) només hi ha un a l’any. Haurem d’inventar-nos noves excuses per anar-hi. És un  restaurant que hauríem de fomentar entre els figuerencs per a que perduri molts anys.


El local ha estat dissenyat per l’arquitecta Rosa Cullell amb la col·laboració del propietari i encarregat de la sala i també interiorista i les aportacions en l’estructura del sostre d’un fuster de Roses d’origen holandès amb grans coneixements del seu ofici que es passaven de generació en generació a través dels compagnons. Un sostre de fusta, espectacular, que cobreix un espai quasi triangular amb grans bigues d’avet alemany mentre que les llates són d’avet francès, conformant una coberta descontaminant de les partícules aèries en suspensió i per tant ajudant a la millora del medi ambient.


dilluns, 18 de febrer del 2013

Restaurant Coordenades. Figueres



Febrer 2013

Tot passant per la Plaça del Sol de Figueres, allà on es denomina carrer Mestre Manuel de Falla nº 2 i on abans hi havia el bar Cafè de Nit, veureu un local que respon al nom de COORDENADES (concretament 42º15’57”N 02º57’26”E que és la ubicació exacta per als que vagin amb GPS i no trobin el local).





El local ha estat dissenyat, per Rossend Cortés (segons explica la seva web). L’entrada (mitjançant un esglaons) se situa al carrer, però disposa d’un segon accés accessible per la part posterior, a través d’un bonic jardí, que dona al passeig Nou, davant el Parc Bosc i que a més, amb una gran vidriera dona molta llum (i vistes) a la sala on s’ubiquen les taules (aproximadament 12 taules quadrades). Disposa d’una segona sala privada per a celebracions, reunions, etc., tancada per una porta corredissa. La cuina és interior i queda a la vista, davant de la barra de bar. Junt a la façana del carrer hi ha un petit espai a mode de galeria per prendre alguna cosa. És una reforma solvent que utilitza materials no gaire usuals i que busca la qualitat espacial i visual, minimalista, creant tot un recorregut fins la taula en espera del més important, el plaer gastronòmic dels “gormands figuerencs” (i no figuerencs). 

Per la categoria del local (i per tant, dels preus en consonància) tant sols comentem el menú diari (de dimarts a divendres a migdia) a un preu fixe de 20 €.





diumenge, 3 de febrer del 2013

Restaurant La Rectoria. Espinavessa

Febrer 2013




En un extrem de l'Alt Empordà, a la vora del Pla de l'Estany, en un recòndit poble anomenat Espinavessa (gràcies a les indicacions dels que segueixen el bloc), a 23 km de Figueres (20 min) trobem La Rectoria, un restaurant enclavat en l'antiga rectoria de l'esglèsia del segle XVIII de la població, amb una capacitat per a 52 persones, segons ens diu la Maria (responsable de la sala). 





El local ha estat acondicionat per l'interiorista Jordi Pigem amb una bona tria dels nous materials tot dialogant amb l'essència del lloc, deixant que l'història del mateix ens atrapi amb la magnificiència de les voltes dels sostres i el caliu del paredat de les parets. Amb la gran obertura al pati, la sala més gran s'inunda de llum. Les diferents habitacions disposen de taules de diverses grandàries adaptades al nombre de comensals, creant intimitat entre les mateixes. Les taules són àmplies (disposen d'estovalles i tovallons de roba) i les cadires còmodes.