Càlid Café. Figueres

Juny 2013

Menjar de qualitat amb un preu mitjà (laborables 12,5€ i dissabte 15€) en un petit local amb gran afluència de gent.

Si heu de reservar al Càlid café per a dinar, us preguntaran si al primer torn (13h) o al segon torn (14h30) ja que la demanda supera l’oferta. I això vol dir que hi ha molta demanda. I si hi ha molta gent, vol dir que el boca a boca, funciona molt bé. Ja està molt arrelat amb clientela assídua.

 

El local s’ubica al carrer Pep Ventura, recentment de vianants (Càlid). I també és Càlid el local, potser per la proximitat de les taules i gent. La forma quadrada del local amb una petita barra al fons, també serveixen esmorzars i berenars o simplement prendre alguna cosa, amb parets de vidre sobre paper o fusta, fals sostre de virutes de fusta i paviment de porcelanato, amb taules i cadires (algunes amb braços) de material sintètic, mentre un banc de fusta recorre la paret del mateix material, enllumenat indirecte a paret de fusta i directa sostre, també contribueixen a la Calidesa del local, malgrat que l’acústica del local que és millorable. També disposen de 3 o 4 taules exteriors.

Es tracta d’un negoci familiar obert el 2005. Actualment en Joan Garcia porta magistralment les regnes de la cuina (va treballar 22 anys al desaparegut restaurant Biarnés, un dels preferits d’en Dalí, al Travé i al Suprem) i la Puri Garcia i una altra germana porten la sala (elles dues juntament amb quatre germans més també van treballar al Viarnés).

Anem en dissabte al segon torn. Ens hem d’esperar uns minuts donada la gran afluència de gent. Asseiem a una tauleta (no són gaire grans). Ens posen unes estovalles individuals de paper amb tovallons també de paper i ens deixen el menú.

Avui de primer podem triar entre Gaspatxo, Mongeta fina saltejada amb gambetes i els plats que hem triat: Amanida tèbia de xampinyons al grill i encenalls de foie (en un plat rodó disposen diversos enciams, cabdells, tomàquet xerri, pastanaga, xampinyons laminats tebis, encenalls de foie i una potent vinagreta, ben combinats) i Torrada amb escalivada i anxoves (una torrada no gaire gran amb una escalivada melosa i 4 anxoves sensacionals guarnida amb unes fulles d’enciams, tomàquet xerri i unes gotes de vinagreta en una excel·lent composició continguda en un plat quadrat).

  

De segon podíem triar entre Calamars a la planxa, Entrecot grillé (suplement 4€) i els plats que hem triat: Bacallà a la Donosti (un bon tros de bacallà sense espina, esplèndid, condimentat amb all cremat i pebre vermell, al punt de picant, acompanyat d’un puré de patata xafat a mà) i un Magret d’ànec a la planxa (disposat sobre un llit de patates fregides petites i boníssimes, tot cobert amb una salseta de trompetes de la mort), tots dos plats per sucar-hi pa.

 Per beure hem demanat vi de la casa (vi negre d’Espolla), aigua sense gas (Les Creus). El pa que serveixen és de la fleca Pere Llobet.

De postres (totes de la casa) hem tingut feina per poder triar-les, ja que totes ens atreien: Carpaccio de pinya, Flam d’ou, Crema catalana, Mousse de iogurt i hem triat Pastís tatin en got (es tractaria d’una descomposició de la fórmula tradicional amb pomes tèbies amb vainilla i un polsim de xocolata en pols, presentades en un got, bastant encertada) i un Coulant de xocolata (amb una nou en el seu interior, presentat amb un gelat de vainilla i xocolata en pols, molt bona). Ho hem encertat.

  

Hem finalitzat el dinar amb un cafè Mocay (Girona) molt correcte.

Ens comenten que el darrer dissabte de cada mes, en Joan Garcia prepara un arròs negre per llepar-se els dits (ens ho apuntem a l’agenda per reservar taula ja que estan molt sol·licitades). Els dijous toca paella valenciana.

Càlid Café

Carrer Pep Ventura nº 13. Figueres

Tel: 972678348

https://es-es.facebook.com/pages/CALID-CAFE/203151993084508

Horari: Dilluns a Dimecres de 8h a 19h

           Dijous a Divendres de 8h a 1h

Bacallaneria Germans Cumbriu. Figueres

Maig 2013

“L’Art del Bacallà” amb un producte “natural” sense conservants que es pot trobar a botiga Germans Cumbriu, La Casa del Bacallà, de Figueres, també en elaboracions derivades.

Si passeu pel carrer Verge de Lourdes nº 15 de Figueres, un carrer poc comercial amb accés des de la plaça de Catalunya, veureu una botiga de bacallà i altres productes relacionats, que roman oberta des de 1986, regentada pels germans Xavier i Teresa Cumbriu, encara que els seus avis van obrir una primera botiga el 1920 al carrer Nou a part de la parada al mercat setmanal de Figueres. La història del negoci, així com d’altres temes relacionats amb la botiga i els serveis que ofereixen els podreu trobar a la seva web www.cumbriu.com molt ben explicats.

Café Els Tints. Figueres

Maig 2013

Una bona opció per a fer una parada al migdia, al centre antic i comercial de Figueres, per a un dinar lleuger en un local modern acompanyat d’art a les parets.

Un bon dia passejant pels carrers del rovell de l’ou de Figueres, veiem al carrer dels Tints, i més concretament, davant del “Cafè dels Tints”, una pissarra amb el menú escrit on els plats ens criden molt l’atenció i com no!  el preu també. Anotat a la nostra llibreta per a provar-lo.

I aquí som, un divendres del mes de maig a les 13:10h, us preguntareu per què fem esmena de l’hora tant concreta, doncs molt senzill, us recomanem que hi aneu d’hora o reserveu, ja que nosaltres avui hem tingut sort perquè amb 10 min. totes les taules ja són plenes.

 

Bar El Trull d'en Baserba. Figueres

Maig 2013

Dinars sans i esmorzars de forquilla (no tant sans però reparadors per a començar el dia) en un ambient de taverna, envoltats de gent habitual i de l’Albert (sempre amb un somriure).

Una gormand figuerenca molt activa, en les seves recomanacions (gràcies Núria) ens va dir que un dia provéssim d’esmorzar al Trull d’en Baserba, al carrer de Vilafant de Figueres. I no ens ha decebut, ans al contrari. 

Ens rep l’Albert, tot amabilitat, en un local inaugurat el setembre de 2003, amb dos entrades. Una pel carrer Vilafant on se situa el menjador (hi ha dues taules ocupades amb esmorzars a base de bistecs i pollastre a la planxa) i l’altra pel carrer sant Esteve directament a la zona de la barra, sempre atapeïda a hores punta de persones habituals. El local aparenta rusticitat amb paviment de gres, parets enguixades, sostres de voltes de rajola, taules i cadires de fusta. A les parets, fotografies d’oliveres i un grup ceràmic d’oliveres, recordant el Trull familiar ubicat a les Forques, Vilafant.

Gormands i Arquitectura

6 Maig 2013

Acabem de rebre la notícia que dos espais gormands de Figueres han resultat seleccionats per als premis d'arquitectura de Girona 2013.

Un ha estat la pastisseria Fàbrega de l'arquitecte Jordi Pigem (un gormand que ens segueix i ens fa recomancions, felicitats) que encara no te entrada al nostre blog i l'altre espai ha estat el restaurant Antaviana, ja comentat en el blog.

Ho podeu veure en el següent enllaç:

 http://www.coac.net/Girona/documents/seleccionats13.pdf

Bar Oslo. Figueres

Abril/Maig 2013

Cuina casolana molt ben feta amb una presentació renovada per a prendre en tastets o en un dinar de migdia.

Els Gormands recordàvem el local Bar Restaurant Oslo pels seus menús totalment casolans, els típics que diríem cuina de l’àvia, com ara: la vedella amb bolets, els estofats, … (la cuina de sempre). Seguint la recomanació d’un seguidor dels Gormands Figuerencs (aprofitem per donar-te les gràcies Jordi), després de molts anys hem tornat i quina ha estat la nostra grata sorpresa de trobar-nos una cuina igual de casolana, però amb una presentació totalment reinventada.

El visitem dos divendres al vespre per tastar les seves tapes (o plats combinats o entrepans). Ens atenen amb una amabilitat encantadora i l’Antonio ens explica que el nom d’Oslo prové de l’anterior propietari del bar-restaurant (1964) que era una persona que havia treballat a l’Oslo (antic restaurant de Barcelona i que va fer fallida, per la qual cosa es van emportar plats i altres estris amb el logo d’Oslo). Quan l’Antonio el va agafar al 1989, li va mantenir el nom d’Oslo i ja porten 24 anys. Això sí, quan turistes noruecs el visiten atrets pel nom, els hi explica una altra història més romàntica (amb un somriure interior).

Noves obertures Maig

3 de  maig 2013

Als gormands se'ns ha girat feina. Aquesta primera setmana de maig s'han obert quatre (4) nous establiments a Figueres, molt interessants. Per ordre d'obertura han estat:

El Kulturale, un espai polivalent amb una barra, una zona de sofàs, una zona de taules per menjar quelcom, un petit escenari i un altell per a usos diversos, com per exemple, exposicions, està al Cr Progrés darrera l'estació. Vam ser-hi dimarts 30 d'abril al vespre, amb bones sensacions, encara que els preus dels plats del restaurant superen els principis d'aquest blog. L'anirem seguint.

El segon establiment, inaugurat el dimecres 1 de maig, ocupa el mateix lloc on s'ubicava l'Aroma, que era un dels nostres bars preferits abans que tanqués. Ara amb nous responsables, també l'anirem seguint.

Un altre establiment, en aquest cas la pastisseria Parc Bosch, ha obert al carrer Vilafant, allà on era la pastisseria Palau, un segon local, a part del que ja tenen a la zona del Parc, a causa de la demanda dels seus clients del centre de Figueres, per no haver de desplaçar-se i seguir gaudint de les seves creacions. Anirem provant els seus productes per si cal incorporar-la al blog.

I per fi, avui 3 de maig hem vist un forn de pa i pastisseria al carrer Méndez Núñez, entre Sant Llàtzer i la plaça Coberta. Elaboren els seus productes amb farines alemanyes al seu obrador de  Vilabertran i després els porten a Empúries a un forn del que som addictes (és la nostra debilitat i ja pensàvem fer-li una entrada) i ara també a Figueres. El pa d'espelta en 3 o 4 varietats diferents ens meravella. A més, obriran tots els dies i no tancaran al migdia.

Restaurant El claustre de Palera. Beuda

Març 2013

Restaurant amb productes de qualitat procurant que siguin km 0, cuinats lentament, sense presses.

Teníem interès en visitar la recent rehabilitació (finals de 2012) de l’antic monestir de Sant Sepulcre de Palera situat a Beuda (Garrotxa), a tocar del límit de l’Alt Empordà (27 km i 31 min des de Figueres), i sobretot l’església romànica del segle XI (val la pena sens dubte i ho comentem al final d’aquest escrit). En Jaume ens va recomanar que quan ho féssim, ens quedéssim a dinar al restaurant de l’hostatgeria rehabilitada. I així ho hem fet i ara ho comentem.

Per arribar-hi des de Figueres, s’ha d’agafar la carretera d’Olot, direcció Besalú i prendre el trencant (dreta) cap a Beuda. Abans d’arribar a Beuda prendre el trencant (esquerra) cap a Palera. Trobarem una pineda a tocar del complex, que serveix com aparcament, des del que ja veurem  l’església (restaurada cap als anys 60) i el monestir on està situat el restaurant, rehabilitat per l’arquitecte Lluis Bayona i inaugurat el desembre de 2012.

El restaurant el porten el Joan com a cuiner, amb experiència en el restaurant (de la família) La Gamba de Palamós, i la Pam, a la sala. A més, se’n cuiden del dia a dia de l’església i del monestir, ja que disposen d’un habitatge en el mateix indret. La seva filosofia és fer una cuina de qualitat, amb productes de la zona (ens diuen que tindran hort, posaran gallines, etc.) que busquen en els productors locals (el porc és de Begudà, el xai és de Maià, etc.) amb unes coccions lentes i una cuina reposada, sense presses (slow food).

Celler Wine Palace. Figueres

Març 2013

Wine Palace és un celler amb una gran quantitat de referències de vins, caves i destil·lats, amb un assessorament molt professional del personal i uns preus competitius.

Els primers paràgrafs que vam parlar del Fruit Palace es poden aplicar en aquesta entrada del Wine Palace. Quants cops haureu passat per l’avinguda Vilallonga de Figueres, cantonada ronda Firal i al veure “Wine Palace”, haureu pensat: ostres, un celler per a turistes. A mi em va passar, fins que un dia passejant per la zona (m’agrada molt caminar i sóc molt curiós), vaig fer un acte de valentia i vaig entrar a tafanejar. El que vaig veure va ser una gran varietat de cerveses, vins, caves i altres begudes alcohòliques a part d’altres productes gastronòmics, a millors preus que altres comerços del ram o dels grans supermercats. I de turistes, pocs. Algun cop (molt pocs en 5 anys que porto anant-t’hi) he coincidit amb un autocar (els hi preparen des de la central). Sembla que els percentatges de compradors son del 70% nacionals i 30% estrangers.

La història del Wine Palace comença fa aproximadament 20 anys, quan en Martí, veí de Garrigàs, veu una franja de negoci amb els veïns de l’altra banda de la frontera i munta la primera botiga a Els Límits amb el nom de Wine Palace Sardana. La botiga té l’èxit esperat i munta una segona botiga a Hostalets de Llers amb el nom de Wine Palace Pitres. Fa aproximadament 11 anys que crea una nova botiga a Figueres que serà la central de la cadena. Ara segons la seva web, ja en són 18 les botigues Wine Palace a Catalunya i esperen donar el salt a la resta d’Espanya.

Es pot arribar a peu si no heu de comprar gaire (és un passeig des de les barreres del tren de l’avinguda Vilallonga) o amb cotxe, ja que disposa d’un ampli garatge connectat directament amb la botiga.

El director de Wine Palace és Joaquim Arévalo, sommelier, que va ser als inicis de l’empresa (cap al 1993) en diferents àmbits de l’empresa fins arribar a muntar el Wine Palace Figueres (cap al 2003). Compta amb l’ajuda del sommelier Alvaro Múñoz amb trajectòria professional al restaurant El Ermitaño a Zamora (1 estrella Michelin), Andorra Park Hotel (cap de restauració), Restaurant Clipper de Torroella de Montgrí (maïtre) i bar-restaurant Can Serrats a l’Armentera (actualment assessorant a la responsable) i la Sandra, a punt d’obtenir el títol de sommelier. L’ideòleg de la selecció, presentació i etiquetatge és en Josep Mª Cuadrat, cap de sala de La Gamba de Palamós i reputat sommelier amb àmplia experiència en el sector.

Menjar per emportar Cuina22. Figueres

Març 2013

Menjar per emportar amb barra de bar i restaurant (5 taules interiors de 2/4 persones) amb productes de temporada i de proximitat, conjugant la cuina tradicional i la creativa amb un menú per a emportar (5,95€) o menjar in situ (9,95€ amb pa, beguda i cafè).

Sortint de Figueres per la carretera d’Olot, en l’illa següent a l’ocupada per la benzinera (mateix costat) veureu un local amb aspecte modern amb el rètol de Cuina22, amb un tendal fosc i unes taules i tamborets blancs. Bàsicament és un local amb menjar per a emportar, però els seus productes poden ser degustats allà mateix tant en barra com en les poques taules de que disposa.

El seu artífex és en Marc Margall que el va inaugurar el gener del 2011. Fins llavors regentava amb el seu germà el local Polleria Montserrat del carrer Vilafant inaugurat el 1972 pels pares i convertida actualment en un local de menjars preparats Montserrat Càtering. La seva inquietud i emprenedoria el van portar a deixar el negoci familiar, i després d’unes laborioses obres en el local (dissenyat per en Guillem Baqué) i l’edifici que el conté, muntar el nou concepte de menjar per emportar o degustar in situ, amb productes de temporada i de proximitat, combinant cuina tradicional i creativa.